Mira se centrarà en "les coincidències i paral·lelismes entre Dante Alighieri i Ramon Llull", que, com afirma ell mateix, "poden resultar sorprenents, però són perfectament reals". Així, s'ha referit a "la mateixa època de grans canvis socials, el mateix origen urbà, una mateixa cosmovisió, la vida entesa com a camí o itinerari, i sobretot, en un cas i en l'altre, la creació genial d'una llengua literària que seria la base de tota una literatura".

L'actual membre de l'AVL és llicenciat en Filosofia per la Universitat Lateranense de Roma, i doctor per la Universitat de València. Ha treballat amb Claude Lévi-Strauss a París, i com a col·laborador del Collège de France i del Consell Internacional de Ciències Socials, Centre de Viena.

Ha sigut Visiting Fellow en la Universitat de Princeton, catedràtic d'institut i professor de grec en les universitats de València i Jaume I. Va ser fundador i director de l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social i del Museu d'Etnologia de València, i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials, i president d'Acció Cultural del País Valencià.

També és autor de més de 40 llibres, des de les ciències socials i l'assaig fins a la narrativa, la divulgació, i la traducció de textos clàssics fonamentals, com el 'Nou Testament', la 'Divina Comèdia' o 'L'Odissea'. Entre les seues novel·les es troben 'Els treballs perduts' (1989), 'Borja Papa' (1996), 'Purgatori' (2003) i 'El professor d'història' (2008); i entre els seus assajos destaquen 'Crítica de la va nàixer pura' (1984), 'Cultures, llengües, nacions' (1990), 'Hèrcules i l'antropòleg' (1994), 'Sobre ídols i tribus' (1999) i 'En un món fet de nacions', a més de diverses recopilacions d'articles i més de mig centenar de publicacions acadèmiques.

Igualment, entre altres premis i distincions, ha rebut la Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Traducció, diversos Premis Nacionals de la Crítica, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Florència. És Premi d'Honor de les Lletres Catalans 2004 i, des del passat 1 de desembre, Medalla d'Honor de la Universitat de València.

L'Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d'actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana.

Este projecte compta amb la col·laboració de l'AVL, que des de 2014 ha participat en determinades iniciatives universitàries, tals com el cicle de 'Clàssics a la Nau, 'Els dijous de l'AVL', l'exposició sobre l'Institut d'Estudis Valencians i el programa Serenates.

700 ANIVERSARI DE LA MORT

Ara, l'AVL també ha aprovat sumar-se als actes commemoratius del 700 aniversari de la mort del pensador i literat mallorquí i col·laborar en el programa de conferències, en el qual s'inclouen les dels acadèmics Joan Francesc Mira i Albert Hauf -esta última, el passat 16 de gener-, així com l'edició de 1.500 llibretes amb el gravat de 'L'arbre de la ciència', de Ramon Llull.

L'Escola compte, a més, amb la participació d'altres actors de l'Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l'Ajuntament de València, Conselleria de Transparència, Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Institut Alfons el Magnànim, l'Escola Europea d'Humanitats i Caixa Popular.