L'Ajuntament de València s'ha pronunciat este dijous a favor que "es modifiquen les lleis i acords estatals pertinents per a eliminar les excepcions fiscals dels impostos municipals atorgades a les confessions i entitats religioses". Així, ha defensat que en el cas de l'Impost de Béns Immobles (IBI) únicament queden exempts de pagar-ho "els immobles destinats exclusiva i únicament al culte" o aquells que "tinguen finalitat d'assistència social".

Alhora, el consistori instarà al Ministeri d'Hisenda a "fer públic el llistat de les immatriculacions que s'hagen realitzat" a la ciutat de València "en virtut de la Llei Hipotecària de 1946 relacionats amb propietats eclesiàstiques". Estes propostes s'han plantejat i han eixit endavant al ple ordinari de gener celebrada esta jornada a l'ajuntament, a partir de la moció presentada per València en Comú sobre "el laïcisme institucional i la llibertat religiosa".

Les iniciatives s'han aprovat amb els vots a favor de l'equip de govern que presidix l'alcalde Joan Ribó i que integren Compromís, PSPV i València en Comú, mentre que les dues formacions de l'oposició, PP i Ciutadans (C's) s'han pronunciat en contra.

A partir de la moció de València en Comú s'ha decidit que el consistori inste al Congrés dels Diputats i al Govern d'Espanya a "establir un nou marc de relacions amb la Santa Seu que respecte el principi de no confessionalitat recollit en la Constitució espanyola vigent".

Alhora, esta administració municipal ha aprovat "elaborar un protocol per a l'organització d'actes 'in memoriam' de caràcter civil promoguts per les autoritats públiques amb motiu de catàstrofes, homenatges, defunció de personalitats o atemptats", així com incorporar-se "a la Xarxa de Municipis per un Estat laic".

L'acord preveu també que "els reglaments municipals d'honors i protocols i dels seus ens públics s'adeqüen a la no confessionalitat de l'Estat", que "en els espais de titularitat pública que depenguen de l'Ajuntament no existisca simbologia religiosa, excepte en aquella que signifique un ben patrimonial i històric contrastat".

A més, recull que el consistori "organitzarà actes i commemoracions exclusivament de caràcter civil, a excepció de les que suposen un llegat cultural o festiu i un bé patrimonial i històric contrastat" i que facilitarà "que les cerimònies civils de matrimonis i funerals es puguin fer sense obstacles".

De la mateixa manera, s'ha acordat que l'Ajuntament "assegurarà que en els cementiris municipals les famílies dels difunts puguen fer les cerimònies i els enterraments sobre la base de les seues creences i conviccions dins de la legalitat vigent", que s'incorporen "progressivament referències i commemoracions de caràcter civil al calendari oficial, centres públics i a les llistes de carrers municipals".

"NEUTRALITAT DE LES INSTITUCIONS"

Abans del debat de la moció de València en Comú ha intervingut al ple una representant de València Laica que ha considerat que "ja era moment" de plantejar una iniciativa com esta al consistori i ha destacat la necessitat de "garantir el dret a la llibertat de consciència és fonamental".

Al seu torn, ha dit que "l'única manera d'articular-ho és amb la neutralitat de les institucions". "És una manera democràtica d'organitzar les institucions", ha exposat la portaveu de València Laica, que ha negat que el laïcisme estiga en contra de la religió i que pretenga "obrir bretxes" i ha afirmat que "la laïcitat és una qüestió transversal".

Per la seua banda, el portaveu de València en Comú i segon tinent d'alcalde, Jordi Peris, que ha defensat la iniciativa d'este grup, ha assegurat que esta no pretenia "dividir" i que la laïcitat respon a "la independència de l'individu respecte a qualsevol confessió religiosa", una "condició indispensable per a la democràcia".

En este sentit, ha manifestat que "la laïcitat de l'Estat i de les institucions és un principi de concòrdia, basat en el que ens unix i no en el que ens separa". "Sense un Estat laic no hi pot haver llibertat religiosa", ha afegit, a més de subratllar que a la ciutat de València no es veuran afectats per l'acord d'este dijous actes com l'ofrena de les Falles, la Festa del Corpus i la Setmana Santa i rebutjar també que laïcitat supose "un atac a la religió".

"PUNTS DISPARS I CONTRADICTORIS"

El portaveu de C's, Fernando Giner, ha considerat que les propostes d'acord de la moció eren "punts dispars i contradictoris" que impedien "un acord total", després del que ha anunciat que el seu grup presentava una esmena que l'executiu local ha rebutjat.

Giner ha recordat que el seu partit és "laic", que "respecta totes les religions i tradicions" i que "defensa la llibertat de la persona per a elegir", sense intervenció de l'Estat. Ha afegit que el debat d'estes qüestions "no pot ser confús i intranscendent" i ha censurat que es polititze un assumpte com este.

El portaveu del PP, Eusebio Monzó, ha afirmat que en cap moment ha dit que "el laïcisme vaja en contra de la religió", ha lamentat que la moció de Peris dividisca "a la societat" i retrocedisca a "la Constitució del 31" i ha acusat el govern municipal d'aplicar la "política de gestos". Ha apuntat que no compartix el laïcisme que promou i tampoc ocultar els símbols religiosos i que la "neutralitat" és "la Constitució del 78".

"DISCURS DE LA POR"

Per la seua banda, el portaveu de Compromís, Pere Fuset, s'ha mostrat d'acord, als passadissos de l'Ajuntament, a cobrar l'IBI d'edificis religiosos destinats "a negoci, com un pàrquing o establiments comercials". Ha demanat al PP que deixe de "generar el discurs de la por, perquè no servix per a res" i ha assegurat la continuïtat d'actes religiosos com l'ofrena fallera, els de la Setmana Santa Marinera -de la qual ha destacat que serà enguany el pregoner- o el Corpus, així com d'iniciatives com el muntatge del Pessebre en Nadal.

La portaveu del PSOE i primera tinent d'alcalde, Sandra Gómez, ha assenyalat, abans del ple, que el seu partit defensa l'aconfessionalitat de l'Estat i de les institucions, així com la llibertat religiosa. Ha dit que la moció no dista molt dels acceptat en el codi de transparència i bon govern.