Així ho ha indicat l'entitat agrària en un comunicat en el qual ha explicat que la falta de precipitacions ha obligat els pagesos a assumir sobrecostos davant de la necessitat de fer regs addicionals. De fet, estima en 245 milions les pèrdues ocasionades per la sequera, especialment en les produccions de secà que es van portar "la pitjor part amb importants minves en la collita".

Respecte a la incidència de les diferents tempestats de pedregada registrades al llarg de l'estiu i tardor, AVA subratlla que estes van assolar més de 4.000 hectàrees de superfície agrària en punts determinats de les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor i la plana d'Utiel-Requena. Les pèrdues causades per esta incidència van ascendir a 10 milions.

Tot i això, detalla que han sigut les pluges torrencials de novembre i sobretot les registrades a mitjan desembre les que van provocar els danys més importants al tram final de l'any. En este sentit i segons les valoracions efectuades per AVA-Asaja i la Conselleria d'Agricultura, les pèrdues ocasionades per la gota freda superen els 290 milions d'euros.

En cítrics, el 40% de la producció de mandarines de mitja estació i el 30% de les taronges navelines, que encara no havien sigut recol·lectades, es van donar per perdudes en la seua pràctica totalitat, ja que l'excés d'humitat va agreujar l'impacte de fisiopaties com el 'pixat' o l'aigualit. Alhora, les ratxes de vent van tirar molts fruits a terra.

Altres productes afectats han sigut el caqui, el raïm de taula, l'oliverar i les hortalisses. Per part seua, les precipitacions i el vent van causar inundacions i destrosses apreciables en un gran nombre d'explotacions de porcí, apicultura i avicultura. A més, advertixen que molts arbres corren un risc seriós de morir pròximament a causa de l'asfíxia radicular i la gota freda també es va acarnissar amb les infraestructures agràries: bancals, camins rurals, hivernacles i instal·lacions de reg.

CADENA ALIMENTÀRIA

D'altra banda, l'entitat ha lamentat que els preus agraris de la Comunitat Valenciana han baixat un 12% en 2016, sobretot pel "comportament dolent" de les cotitzacions en cítrics, fruiters d'os, ametlla, cereals i la major part de les cabanyes ramaderes. En termes de rendibilitat, assenyala que el descens s'ha materialitzat en un 20% respecte a l'any precedent.

Tot i això, remarca que esta tendència és "pitjor" si es compara amb la resta d'Espanya, ja que a nivell nacional el Ministeri d'Agricultura conclou que els preus en origen han baixat en 2016 tant en els cultius agrícoles (-3,2%) com en els sectors ramaders (-4,6%).

AVA explica que les produccions comercialitzades en la Comunitat han sigut "bastant menors" que a la resta del país a causa de a les adversitats climàtiques, el que llança "una rendibilitat encara més negativa al camp valencià".

Segons la seua opinió, la Llei de la Cadena Alimentària, en el seu tercer any de vigència, "no està aconseguint a penes resultats a l'hora de corregir els desequilibris entre les diferents baules que intervenen en la formació de preus" perquè les grans cadenes de distribució "han continuat aprofitant la seua posició de domini per a aplicar pràctiques comercials abusives".

Per esta raó, AVA-Asaja ha sol·licitat en les institucions europees la posada en marxa d'una legislació d'àmbit comunitari amb l'objecte d'"harmonitzar" la lluita contra els abusos comercials en el conjunt de la UE, ja que entén que esta mesura global sí podria tindre conseqüències positives per als productors.

ROBATORIS i ASSEGURANCES

Respecte als robatoris en l'agricultura i la ramaderia valenciana, AVA lamenta que van augmentar un 30% en els primers mesos de l'any 2016, coincidint amb la campanya citrícola, el que ha generat pèrdues globals de 23,4 milions. Així, estima que al camp valencià es roba cada dia per valor de 64.000 euros.

"El problema dels robatoris ha seguit durant tot l'any a pesar dels encomiables esforços realitzats per les forces i cossos de seguretat a través del Pla ROCA, però així i tot esta destacada tasca continua resultant insuficient per a frenar la sagnia que suposa la delinqüència en el medi rural valencià", ha lamentat el col·lectiu.

En un altre ordre d'assumptes, AVA ha lamentat que el Ministeri d'Agricultura ha anunciat en el pla d'assegurances agraris "una brutal retallada de deu punts en la subvenció base de totes les línies, que es traduirà en un encariment mitjà de les pòlisses superior al 20%", pel que exigix al Govern que "rectifique" ja que, segons la seua opinió, "la mesura tindrà un greu efecte desincentivador com l'esdevingut en 2013, quan, arran d'una altra rebaixa de les ajudes a l'assegurança, les pòlisses subscrites en la vinya han baixat un 60% i en els cítrics un 30%".

COMERÇ EXTERIOR

Les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana van arribar a entre gener i setembre de 2016 un valor de 3.965 milions, cosa que representa el 18,5% del total exportat (21.439 milions). Així, la valenciana és la tercera comunitat autònoma en el rànquing d'exportació de productes agroalimentaris nacionals amb el 12,2% després d'Andalusia i Catalunya.

Els principals països de destí de les exportacions han sigut Alemanya (amb un percentatge del 20,3% sobre el total), França (20,2%), Itàlia (8,1%), el Regne Unit (7%) i els Països Baixos (5,2%). Cal destacar l'increment interanual de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana a la Xina (+62,5%), el que ha millorat la demanda de productes com l'ametlla, el vi, la xufla o la carn de porc.

Tot i això, per a AVA 2016 ha sigut un any caracteritzat per "la incertesa creixent en les relacions internacionals" conseqüència de la prolongació del veto rus a les produccions agroalimentàries europees fins a desembre de 2017, l'anunci de l'eixida del Regne Unit de la UE, les negociacions de l'acord transatlàntic de comerç amb els Estats Units (TTIP) i la victòria de Donald Trump a les eleccions americanes auguren dificultats en el comerç exterior.