La Generalitat Valenciana ha posat en marxa una campanya per trobar famílies d'acollida als 71 xiquets menors de 7 anys que ara mateix estan en centres de protecció i que tenen unes necessitats especials, ja siga per problemes de salut físics o psicològics o són grups de germans.

La consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, acompanyada de la directora general d'Infància i Adolescència, Rosa Molero, ha presentat en roda de premsa la campanya '#AcollirÉscreixer. Millor en família' amb la qual es pretén aconseguir que el pròxim any no quede cap menor de 7 anys en els centres d'acollida de la Comunitat.

Per això esta campanya, que es difondrà en mitjans de comunicació, autobusos i cines, es repetirà el maig i novembre ja que els menors de 7 anys són el grup "més vulnerable" i als quals més li perjudica en el seu desenvolupament tant físic com emocional no créixer en un entorn familiar. Un vídeo amb autèntiques famílies acollidores explicarà els avantatges que els reporta tindre a estos xiquets al seu càrrec.

Ara mateix, a la Comunitat Valenciana hi ha 3.730 xiquets sobre els quals s'ha decretat una mesura de protecció. D'ells, 2.639 es troben acollits per una família extensa, per familiars directes, i 620 per una família educadora, aquella amb la qual els menors no guarden cap llaç familiar. Altres 145 estan en una família preadoptiva. Tot i això, encara hi ha 1.100 xiquets que viuen en centres de protecció, dels quals 71 són menors de 7 anys.

Oltra ha destacat que la pretensió de la Conselleria és que els centres d'acollida, no existisquen com succeïx ja en alguns països, perquè "la clau" per a un bon desenvolupament d'estos xiquets és "simplement que almenys un adult estiga boig per ells". Tot i això, és conscient que es tracta d'un objectiu "inabastable ni en un ni en quatre anys".

Els estudis han constatat que l'impacte de l'internament sobre el desenvolupament cognitiu i emocional és "immens" en especial per als col·lectius més vulnerables: els menors de 3 anys, els que tenen alguna diversitat funcional, un problema de salut mental, són menors migrants o es troben en una situació de pobresa extrema.

En estos casos la institucionalització ha de ser "limitadíssima a períodes de temps molt curts" ja que els que creixen en un entorn familiar presenten majors índexs d'èxits acadèmics i d'integració social quan són adults.

D'ací, que la Generalitat busque augmentar les 900 famílies acollidores que hi ha en la Comunitat. Oltra ha explicat que l'únic requisit per a ser una família acollidora és "tindre temps i, sobretot, un desig de voler atendre estos xiquets" i ajudar-los a superar "el dany emocional potent" que tenen.

Les persones interessades poden telefonar al 900150804 i la direcció territorial de Polítiques Inclusives els donaran una xerrada informativa i la formació pertinent per a rebre el certificat de família idònia.

Oltra ha aclarit que ser família educadora no és ser família adoptiva. Es tracta d'acollir al menor fins que es resolga la seua situació que, si als dos anys no se soluciona, pot convertir-se en un acolliment permanent fins a 18 anys.

A més, s'ha arribat a un acord amb la Conselleria d'Educació perquè estos xiquets estudien al col·legi pròxim al lloc de residència de la família acollidora i en el mateix si tenen altres fills tot i que siga augmentant la ràtio.

Alhora, ha destacat que s'han "dignificat" les quanties que es concedeixen per a sufragar les despeses d'acollida a 12 euros quan abans eren de 4,5 per primer xiquet a les famílies extenses i de 9 per xiquets a les famílies educadores.

A més, el pagament d'estes despeses de manutenció ha passat de ser una subvenció, i per tant que devia reclamar-se tots els anys i que deixava de concedir-se quan s'acabava al pressupost, a ser un dret subjectiu del menor. D'esta manera, és una quantia que s'atorga mentre dure l'acolliment sense necessitat de renovació, és inembargable i s'està treballant perquè es cobren al mes.

Alhora, ha assenyalat que estan treballant per a afavorir la integració social d'estos xiquets quan compleixen la majoria d'edat perquè és "una crueltat tirar-los al carrer als 18 anys". Així, se'ls exigeix menors requisits per accedir a una renda d'inclusió social i les empreses que volen contractar amb la Generalitat tenen punts si donen feina a extutelats de la Generalitat.