El Consell promou un Pacte per la Salut Mental per a tornar als malalts els seus drets i una atenció digna

  • VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
Pacto por la Salud Mental
Pacto por la Salud Mental
GVA

El Pacte Autonòmic per la Salut Mental, que impulsen les conselleries de Polítiques Inclusives i Sanitat Universal, pretén garantir a estos malalts no sol una atenció sanitària "específica, digna i individualitzada" sinó també "tornar-los els seus drets".

Així, ho han assenyalat este dimecres el president de la Generalitat, Ximo Puig, al costat de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, a l'acte de la firma amb la qual s'obren els treballs per a arribar arribar a este pacte, en què participaran també associacions de malalts.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat que comença "el primer pas", i "se senten les bases per a començar a recuperar els drets de salut mental" perquè "l'estigmatització d'estos malalts és també un problema polític"". "Després de tant de temps d'hostilitats i incapacitat és el deure de l'Administració d'estar al costat de les persones més vulnerables", ha postil·lat.

El consell demana que se sumen a estos treballs no sol les persones afectades, sinó també les entitats professionals, els grups polítics i les institucions i es compromet, des d'esta firma, a "impulsar accions per a millorar el seu grau de benestar, amb accions preventives, millorant l'autoajuda i amb un suport integral social i sanitari" a estos malalts.

A més, Oltra ha explicat que se'n va a "potenciar programes i accions destinades a totes les etapes vitals, infància, adolescència i persones grans" d'estos malalts, que a la Comunitat Valenciana ascendixen a 1,3 milions.

Alhora, es promouran actuacions integrals encaminades a la inclusió laboral de persones amb trastorn mental greu en totes les polítiques públiques de foment de l'ocupació, així com el desenvolupament de programes per a estos malalts que estiguen a més dins de col·lectius d'especial vulnerabilitat com a dones víctimes de la violència de gènere, persones sense llar, persones migrants o població reclusa.

Sobre esta qüestió, ha assenyalat que estos treballs es faran de manera coordinada al Consell, amb "la implicació de totes les Conselleria i grups polítics", però "sobretot amb el concurs dels col·lectius que durant tant de temps han treball pels drets de les persones afectades". "Hui s'incorpora a l'agenda del Consell de manera prioritària", ha recalcat.

"PUNT D'INFLEXIÓ IRREVERSIBLE"

Per la seua banda, la consellera de Sanitat Universal, Carmen Montón, ha ressaltat que amb la firma d'este pacte, que s'afegix a la nova Estratègia de Salut Mental que ha presentat el setembre, es marca "un punt d'inflexió ja irreversible" per la salut mental, que "ocupa el seu lloc a l'agenda política, social i institucional" i "marcarà un abans i un després" després de 15 anys en els quals no sol no s'havia presentat un pla "ni tan sols una iniciativa destacable", ha lamentat.

Tot i això, ara, "no sol es tractarà pacients sinó que se'ls tornaran els seus drets i la categoria de ciutadans". Per això, es tindrà 61 nous professionals que s'incorporaran estos quatre anys a la xarxa de salut mental.

"LA GRAN OBLIDADA"

Per la seua banda, el president de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de la Comunitat Valenciana, Alfonso Rodríguez, ha assenyalat que hui és un dia històric" perquè "després de 15 anys hi ha un compromís seriós i una coordinació entre conselleries" per a la salut mental que ha sigut "sempre la gran oblidada i la germana pobra". "Hui es comença a caminar tot i que caldrà veure com es reflectix després en els pressupostos", ha apuntat.

En este sentit, ha destacat que "es parle de recuperació de drets" i "d'eliminació de l'estigma social" que té estos malalts i que "es reconega que sense salut mental no hi ha verdaderament salut".

Tot i això, ha apuntat que "s'ha quedat en el tinter" una política "ambiciosa" d'habitatges tutelats i pisos de lloguer social per a aconseguir l'autonomia d'estos malalts. Així, ha reclamat menys residències en les quals es recloga als malalts i més habitatges, que han de començar amb pisos tutelats en els que s'ensenye als malalts a portar una vida independent durant un parell d'anys i que es complementen després amb una xarxa de cases amb preus socials.

Rodríguez ha posat un exemple de la carència d'habitatges: a Alacant i la seua comarca per a una població de 500.000 habitants sol hi ha dos habitatges tutelats, gestionats per la seua associació, i després no hi ha habitatges de lloguer. "És donar-los un caramel a la boca per a després treure-se'l", ha lamentat

En este sentit, ha assenyalat que a més d'una "atenció sanitària completa" els malalts requerixen cobrir altres necessitats com el dret al treball per a poder emprendre "un projecte vital digne", el que requerix d'una formació específica prèvia.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento