El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat este dijous durant la cerimònia de lliurament dels Premis Rei Jaume I en la Llotja de València un "acord d'Estat per la ciència" ara que s'obri un temps en el qual "la pluralitat exigeix acords" perquè "sense ciència no hi ha res, sense ciència tot es para, sense ciència ens empobrim espiritualment i econòmicament".

Així s'ha pronunciat el cap del Consell en un acte que ha comptat amb la presència de ses majestats els reis Felip VI i dona Letícia, així com la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el president de la Generalitat, Ximo Puig; la vicepresidenta, Mónica Oltra, i membres del Consell o l'alcalde de València, Joan Ribó, a més del president executiu dels premis, el professor Santiago Grisolía.

Puig, que ha donat la benvinguda als monarques a la Comunitat Valenciana i els ha agraït el seu suport "sempre" a esta terra i als Premis Jaume I, ha ressaltat que el poble valencià avança "carregat de futur amb esforç, coratge i valentia des de les seues arrels cap a un nou renaixement". "Els valencians participem del gen de la curiositat, d'una creativa inquietud. Per això fa més de 25 anys -quan es van crear estos guardons- ja es preveia la ciència com el millor camí de futur".

Ha subratllat que els premis tenen el nom d'un monarca, Jaume I, amb un "enorme simbolisme" per als valencians, ja que "va unir territoris diversos i va otorgar a tots ells lleis pròpies" i en ell "es reflecteix la nostra concepció del que ha de ser la unió des de la diversitat del nostre país: igualtat entre ciutadans i respecte a la singularitat dels territoris".

Segons ha dit Puig, el progrés econòmic i social d'un país, més enllà de molts altres indicadors, "es mesura en funció d'allò que la ciència és capaç de generar" i la crisi "ha constatat que no hi ha dreceres per a la prosperitat". Segons la seua opinió, la via per a aconseguir un desenvolupament sostenible passa necessàriament per guanyar en productivitat i esta "té el seu origen en la ciència".

En este sentit, ha instat a dedicar tots els esforços que "els investigadors puguen tornar i perquè molts altres decidisquen vindre perquè vegen en la Comunitat, a Espanya, una oportunitat". Tot això fa "urgent" reorientar la sortida de la crisi "amb polítiques diametralment oposades a la restricció exacerbada", focalitzant les inversions en educació, investigació i innovació. "Ara és el moment", ha asseverat.

En este marc, ha advocat per un acord d'Estat per la ciència. "Tots i cadascun dels quals participeu, dia a dia, a l'esforç de la investigació representeu el millor exemple per a la millora de la societat, per a la millora de cadascuna de les persones", ha remarcat el 'president', que ha incidit que "de l'èxit dels investigadors depèn que finalment un país puga ser una societat avançada" i cohesionada.

Per la seua banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha reivindicat en la seua intervenció, totalment en valencià, el paper de les dones científiques, que mereixen "un reconeixement extra" per "les barreres invisibles" i "l'esforç extra" que han de superar, i ha aprofitat l'ocasió per a exigir el túnel passant i l'estació soterrada per a l'AVE.

Ribó, després de donar la seua "sincera enhorabona als guardonats", ha exposat que estos premis han de servir de "recordatori" a les institucions públiques i privades perquè "tinguen en compte que sense la ciència no hi ha futur". "Però sense científiques tampoc", ha afegit.

Així, ha posat en valor "les aportacions professionals" de les dones en els diferents àmbits de les branques de les ciències i ha lamentat "les barreres invisibles" que continuen existint i que fan que "només es done publicitat als seus companys".

Ribó ha recordat "l'obligació de deixar als nostres fills i néts un planeta que estiga com a mínim com nosaltres ens els trobem" i ha destacat en concret al reconeixement que atorga l'Ajuntament de València, el de les Noves Tecnologies".