L'exalcalde d'Oriola (Alacant) i exconseller d'Obres Públiques durant el govern del popular d'Eduardo Zaplana, Luis Fernando Cartagena, ha assegurat este dilluns que "mai" hi ha hagut cap delicte en Metrored, un cas per un presumpte frau fiscal, el juí pel qual devia haver començat este dilluns als jutjats de Paterna (València), però que ha quedat suspès i ha tornat a Instrucció per a emplaçar a empreses que s'havien donat per extingides.

En la causa figuren com a acusades l'exconseller i altres 12 persones. Cartagena ha fet estes declaracions als mitjans, als quals ha explicat que s'havia imputat a tres societats a la representació jurídica de les quals no se'ls havia donat trasllat. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la causa ha sigut tornada a Instrucció per a emplaçar a les empreses que s'havien donat per extingides.

El Jutjat penal 17 -amb seu a Paterna- havia fixat del 21 al 24 de novembre la vista pel cas Metrored, contra Luis Fernando Cartagena, altres 12 persones més i cinc mercantils per un presumpte frau fiscal, en relació amb la venda de minuts de telefonia, després de dues propostes de celebració del juí que no van prosperar per raons d'agenda dels advocats.

El suposat frau fiscal l'hauria comès presumptament Metrored amb el suport de les empreses Dania Servicios Tecnológicos i Voyager Tecnológica entre 2005 i 2008. Hisenda va comprovar que Metrored va utilitzar una estructura dirigida a defraudar l'IVA des de la seua seu, al polígon Fuente del Jarro de Paterna, a través de diversos mecanismes.

D'altra banda, el grup presumptament va usar una societat sense estructura pròpia i domiciliada fictíciament a les Canàries per a no declarar l'IVA a destinataris de la Península i Balears.

Cartagena va dimitir en 1998 del seu càrrec de conseller d'Obres Públiques pel cas de les primes úniques del Banc Santander. Alhora, en la seua etapa d'alcalde d'Oriola, va estar implicat en un altre procés en el qual va ser condemnat en 2002 a quatre anys de presó per apropiar-se d'una donació de 49.000 euros que una congregació religiosa, que administrava l'hospital municipal San Juan de Dios, va donar al consistori.