Metges forenses de l'Institut de Medicina Legal (IML) de València han llançat una guia per a millorar la coordinació i la gestió de recursos en successos amb múltiples víctimes mortals. "Es tracta d'una nova eina de treball, que té més 170 pàgines, i que ens permet gestionar millor els recursos humans i materials que disposem", ha subratllat la directora d'aquesta institució, Elvira Garrido-Lestache.

Garrido-Lestache s'ha pronunciat així en una roda de premsa en la qual s'ha presentat aquesta iniciativa i en què ha estat acompanyada per la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i llibertats Públiques, Gabriela Bravo, entre d'altres autoritats.

Es tracta de la 'Guia Pràctica d'Actuació Forense en Suposats amb Múltiples Víctimes Mortals', elaborada de manera desinteressada per professionals de l'IML després de més de dos anys de treball. El seu origen es remunta a 2014, amb un simulacre amb la Unitat Militar d'Emergències (UME).

En síntesis, el protocol delimita "què s'ha de fer, qui i en quin moment", ha explicat la consellera, qui ha assenyalat que aquesta iniciativa perseguix, així mateix, "evitar que les situacions de tanta pressió puguen afectar els forenses" i "eliminar dubtes pel que fa a superposició de funcions i competències d'aquests professionals".

Bravo ha puntualitzat que aquesta guia era una recomanació de la comissió de les Corts en què s'investiga l'accident de metro registrat el juliol del 2006 a València, en què van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides, i ha matisat que al costat d'ella queda pendent establir un protocol específic per a atendre familiars de víctimes.

El material utilitzat per a elaborar la guia -ha afegit- procedeix de l'experiència acumulada davant de successos d'aquest tipus i dels simulacres i exercicis pràctics portats a terme pels membres de l'IML al costat de fiscals, jutges i altres autoritats.

En aquesta línia, Garrido-Lestache ha insistit que la guia pretén donar "instruccions directes i clares" i permet ser estesa a altres territoris similars al valencià. Els principals objectius són: "millorar la gestió de recursos; dels temps necessaris; descripció de tasques i responsabilitats; augmentar la coordinació entre grups de treball i també amb altres cossos", ha subratllat.

A Garrido-Lestache se li ha preguntat per l'actuació dels metges forenses a l'accident de metro de València -ho està investigant un jutjat- i, en concret, se li ha interpel·lat per si de cas pensa que algunes coses es van haver de fer d'una altra manera.

Sobre aquesta qüestió, la directora de l'IML ha indicat que "en 10 anys hem evolucionat tots la coordinació dins de l'IML i de la resta de cossos. Jo en aquell moment era una cap de servici, estava al centre d'integració de dades, i de l'actuació no puc fer cap valoració. Jo no estava en direcció", ha postil·lat.

Se li ha preguntat si considera que en un aixecament de cadàver cal que es trobe un metge forense, malgrat ser una cosa que no ha passat a l'accident de metro, i sobre aquesta qüestió ha sentenciat que "el metge forense ha d'estar en un aixecament. És important", ha subratllat.

Alhora, se li ha interpel·lat per què passaria si un jutge decideix que els forenses actuen d'una manera diferent d'allò recollit en aquesta guia, i respón: "No m'atrevisc a valorar això. Si em trobara amb un magistrat que decideix una altra cosa, li diria que tenim aquest protocol i intentaria convèncer-lo perquè ens deixara actuar", ha indicat.