Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa, empresa pública de la Diputació de València, ha assegurat en una declaració davant de la Guàrdia Civil prestada el juny de 2015, que ell actuava com un "recaptador" amb empresaris als qui demanava diners una vegada es decidien les adjudicacions per les administracions competents, i ha afirmat que s'ho donava a l'expresident de la Diputació Alfonso Rus; al seu excap de gabinet, Emilio Llopis; a l'exvicepresident segon de la Diputació i exconseller delegat de Ciegsa Máximo Caturla i a l'exvicepresident de la corporació Juan José Medina, en part per a finançar al PP provincial.

En ocasions, segons la seua versió, lliurava els diners "en borses", en dinars en les quals es reunien. En el cas de Vicente Betoret, actual president del PP de la província de València, afirma que era coneixedor del cobrament de les comissions il·legals i tenia coneixement "sens dubte" dels lliuraments i del seu origen, si bé, en declaració davant del jutge ha indicat que mai li havia lliurat diners i no recordava si Rus li va lliurar algun sobre.

Així es desprèn de les declaracions davant de la Guàrdia Civil realitzades per Benavent, que obren en la peça principal del conegut com a cas Imelsa, a què ha pogut accedir Europa Press i sobre la qual s'ha aixecat el secret de sumari i que investiga delictes de prevaricació administrativa, de malversació de cabals públics, de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals.

En una declaració com a investigat el juny de 2015 davant de la Guàrdia Civil, Benavent ha explicat que el seu comès consistia a anar a parlar amb els empresaris i demanar-los diners, una vegada decidides les adjudicacions per les administracions competents, acordant un percentatge que rebia en diners en metàl·lic. Entre les persones que li deien que havia de demanar els percentatges eren Rus i Máximo Caturla, este últim amb "capacitat de decisió sobre l'adjudicació de contractes relatius a infraestructures educatives". I els diners recaptats eren per a finançar el PP provincial.

Altres persones que intervenien en tot l'anterior eren, segons la seua versió, Emilio Llopis, Juan José Medina i Vicente Betoret, que coneixien el cobrament de comissions il·legals, ja que era un tema de conversa que es tractava en els dinars, que servien a més per al repartiment dels diners.

COBRAMENT EN NEGRE

D'acord amb la seua declaració, estos diners se'ls donava a Rus, a Caturla, a Llopis i a Medina, sense poder precisar si també rebia part Betoret. En un altre punt de la seua declaració, ha recalcat que Rus "imposava" que el cobrament de les comissions fora en negre, i si els empresaris no podien pagar tota la quantitat en B, havien d'utilitzar altres empreses per a emetre facturació.

Alhora, ha explicat que en ocasions, Caturla li donava diners perquè se'ls donara a Rus; altres l'expresident l'enviava a recaptar-los d'una empresa determinada i en altres més l'encàrrec per a anar venia de l'exresponsable de Ciegsa.

DEL 2003 A 2007

El "recaptador" Benavent, com s'ha reconegut, va treballar així des de 2003 a 2007 i va atribuir a esta comesa el fet que li hagueren nomenat gerent d'Imelsa. De fet, ha explicat, esta vegada al jutge, que a Rus li va donar "molts centenars de milers d'euros, que poden ser un, dos o tres milions" i que havia matèries a la Diputació com carreteres, on es deia que es generaven comissions i que no s'adjudicava res "si abans no hi ha una comissió".

D'Emilio Llopis, ha indicat que li va lliurar molts menys diners, tot i que era el que "pilotava" l'adjudicació de contractes a la corporació província, on "no es movia res sense que ho sabera el Cap de gabinet".

De Víctor Campos, ha apuntat llavors que era qui donava les instruccions a Caturla i que coneixia i "controlava" tots els assumptes que tractaven. En les converses amb l'exresponsable de Ciegsa, "parlaven obertament que esta persona gestionava les grans adjudicacions i els diners del finançament il·legal del partit".

També va fer referència a David Serra, exvicesecretari del PPCV i exdiputat popular per a afirmar que li va lliurar diners en efectiu, tot i que sense poder determinar la seua procedència.

GERIÀTRICS I CUINES

Entre les adjudicacions a les quals va fer referència, a més dels col·legis i altres, es troba centres geriàtrics en Anna i Xàtiva. En este últim cas, ha assegurat que Rus li va demanar que parlara amb algú de la societat Cleop per a vore si estaria interessat en això. Després d'una resposta afirmativa i sense que ell sàpiga com es va materialitzar l'adjudicació, el representant de la mercantil li va lliurar 90.000 euros.

I també ha assegurat que Rus volia moblar les cuines per als habitatges de HPO que es van construir a Xàtiva el 2007 i que va estar a l'Institut de l'Habitatge per a tractar d'esta possibilitat, tot i que desconeix si al final es va arribar a un acord i es va materialitzar.

Pel que fa a l'àudio de recompte de diners en el qual presumptament intervindria Rus, ha dit desconèixer el motiu, però va ubicar la situació a Xàtiva i creia que l'abonament podia deure's "a algun pagament de les HPO".