«Els perfils de les persones amb més risc d’exclusió no només es mantenen, sinó que s’agreugen», va afirmar ahir el director de l’entitat, Jordi Roglà. La inestabilitat laboral (71% d’aturats i 19% de persones treballant sense contracte), el difícil accés a l’habitatge i les escasses ajudes públiques en tindrien la culpa.

La situació familiar també determina el risc d’exclusió. El 45% de les persones ateses vivien soles. Entre la població gran, quatre de cada cinc, i la majoria, dones. Les mares joves i soles que no disposaven de suport social o familiar van suposar l’any pasat el 22% de les ajudes econòmiques directes de l’entitat. Les famílies monoparentals, va explicar Roglà, «augmenten any rere any i la seva situació empitjora».

Pensions insuficients

El col·lectiu de les persones grans amb una pensió no contributiva (267 euros al mes el 2004) com a únic ingrés va ser un dels que va necessitar més ajudes. L’any passat van suposar el 70% de la gent gran atesa pel personal de Càritas.

Pocs diners per a protecció social

Som un dels països europeus que menys diners destina a prestacions socials, segons va recordar ahir Jordi Roglà. Espanya destina el 20% del seu producte interior brut (PIB) a la protecció social pública, mentre que la mitjana europea (dels 15) era del 27,5% el 2001. Pel que fa al repartiment dels recursos, som dels últims en ajuts a la família, la vivenda i contra l’exclusió social, però els primers en subsidis d’atur, en què doblem la mitjana europea. Roglà va aprofitar per demanar més recursos a les administracions per lluitar contra l’exclusió.