Les dificultats de la població per fer front a les hipoteques amb l’increment dels tipus d’interès ja comencen a ser visibles.

Els catalans van modificar 31.786 hipoteques durant el passat 2006, segons dades de l’INE.

La majoria (71,7%) són perquè els titulars volien allargar-ne els terminis o perquè van sol·licitar diners per a altres despeses. La resta són cancel·lacions.

"L’any passat vam viure un autèntic boom". És la impressió de Gonzalo Bernardos, professor de la Universitat de Barcelona i director de màster sobre habitatge.

Crèdits oberts

La introducció en el mercat de crèdits oberts ha facilitat el fenomen. Els usuaris poden disposar de diners un cop han amortit determinada part del capital hipotecat.

L’evolució ha estat possible en un context amb tipus d’interès relativament baixos i en un mercat amb continuades alces en els preus dels habitatges."Si el valor d’un immoble hipotecat va augmentant, els bancs no tenen problemes a concedir més diners. Saben que, a males, la venda del pis podria cobrir-ne el deute", explica Bernardos.

Hipotecats més anys

"També es poden allargar els terminis. L’any passat es van firmar més hipoteques a 45 i 52 anys. Amb tipus d’interès baixos més anys, encara permet petits descensos en les quotes", afirma.

Aquests canvis en les hipoteques per ampliar terminis o capital augmenten lleugerament. Aquest any, fins al març, han estat 6.689, un 3,8% més. Com que el mercat immobiliari està ara en un punt d’inflexió, l’expert pronostica que aquest auge en el canvi de condicions de les hipoteques serà limitat enguany i anirà a la baixa el proper 2008. «Sense arribar a cap brusquedat», indica.

Aquest aterratge perjudicarà més els que van firmar més tard la hipoteca, sobretot des del 2005 i el 2006. Els preus dels seus béns han crescut menys i potser no es revaloritzaran. "Per això, els bancs i les caixes veuen menys creïbles les garanties", és a dir, la possibilitat de subhastar-los en cas d’impagament.

Nous crèdits al consum

A l’Estat espanyol hi va haver 239.621 modificacions, un 24% de les quals van ser cancel·lacions i l’altre 76%, per ampliacions de terminis d’amortització i de capital per utilitzar-los, en realitat, com a crèdits al consum.

A diferència del lleuger increment registrat a Catalunya fins al març, al conjunt d’Espanya els canvis d’aquests crèdits sí han augmentat d’un 25%.