El 1870 s’inaugurà Can Batlló, un gran complex industrial tèxtil, localitzat dins una àrea (aleshores relativament allunyada dels nuclis construïts), formada per cuatre mansanes de l’Esquerra de l’Eixample de la ciutat de Barcelona, a l’antic terme municipal de Les Corts de Sarrià. Entre els actuals carrers d’Urgell, París, Borrell i Rosselló. La imponent, encara avui, construcció fou una iniciativa empresarial dels germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera, fills de Pere Batlló i Bisbal, que, a finals del segle xviii, havia emigrat a Olot, des del poble de Vacarisses on havia nascut.El complex de la fàbrica Batlló ocupava un espai de 60.000 m2: les naus, 24.000 m2, amb 84 cardes, 55.548 fusos i 1.347 telers, moguts per 14 màquines de vapor, amb una potència de 900 CV. El dipòsit d’aigua, de 7.000 m2, tenia una capacitat de 25.000 m3. Les naus industrials -i la extraordinària xemeneia helicoïdal- foren construïdes amb voltes de maó pla per Rafael Guastavino, que, poc després, marxà a Nova York, des d’on dirigí la construcció de més de 1000 catalan vaults a tot Amèrica del Nord, i a Nova Delhi.