De fet, Cabanilles, per la seva gran categoria científica, fou el gran impulsor del Botànic, però, abans hi havia jugat un paper decisiu un altre científic procedent de l’àrea catalana: Josep Quer, que havia nascut i estudiat medicina a Perpinyà. L’obra de Cabanilles fou continuada per dos botànics deixebles seus: el valencià Simeó Clemente, company de viatges del barceloní Domènec Badia (més conegut com Ali Bei), i l’aragonès Marià Lagasca, format a València i Barcelona, on moriria. Les cuatre escultures del Reial Jardí Botànic de Madrid estan dedicades a aquests cuatre botànics procedents dels territoris de la Corona de Catalunya-Aragó: Cabanilles, Quer, Clemente i Lagasca.Cabanilles és autor d’un important treball botànico-lingüístic: un diccionari de botànica en quatre llengües: la llatina (seguint al suec Carl Linneu), la francesa (car va aprendre botànica a París, el centre de l’activitat científica de la Il·lustració), la castellana/espanyola (llengua de la monarquia dels Borbons) i la catalana/valenciana (la seva llengua pròpia i, des de Ramon Llull, cinc segles abans, llengua científico-tècnica). Cabanilles, Clemente i Lagasca van posar els seus coneixements al servei de la modernització agrària, dels conreus del blat, d’arròs i, especialment, de les grans possibilitats de la vinya i la fabricació de vi.
1801. Cabanilles i el Reial Jardí Botànic
El botànic il·lustrat valencià Antoni-Josep Cabanilles i Palop (València , 1745 - Madrid, 1804), que havia estudiat i investigat durant deu anys a París (on va publicar llibres científics en llatí i en francès), va ésser nomenat, al 1801, director del Reial Jardí Botànic, creat al 1781, i localitzat a la ciutat de Madrid.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios