Al mateix temps, amb un assaig titulat La dona a Catalunya (1966) refeia el fil tallat de la reflexió femenina i feminista, dins una societat, com la catalana, on només la dona propietària tenia pes (però, en altres societats, la dona casada no té independència econòmica). Amb un altre assaig, La joventut, és una nova classe? (1969), tornava a trencar motlles. Amb Xavier Romeu va escriure : Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971), una obra teatral que es va representar moltes vegades... clandestinament!
Estava aixoplugada per FAD, el Foment de les Arts Decoratives, i els cursos es feien prop de la Universitat de Barcelona, a la cúpula del Cine Coliseum. A l’EADAG, Capmany fou professora, actriu, i autora de textos teatrals de diferents formats. L’EADAG, que empalmava directament amb l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913-1939), fou una de les bases més sòlides del moviment del teatre independent català.Un moviment d’on han sortit les grans sèries de ficció de TV3 (Josep M. Benet i Jornet) i els grups teatrals (Comediants, Dagoll-Dagom, La fura dels baus), que han dut el teatre català a tot el món. Paral·lelament, Maria Aurèlia Capmany anava avançant en el món de la novel·la (amb obres com Un lloc entre els morts), que ella i no gaires més (Joan Sales, Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Maurici Serrahima, Ramon Folch i Camarasa, resituarien al centre de la represa de la literatura catalana als anys 1950.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios