1984. Una base a l’Antàrtida

Des de 1934, i 1959, alguns estats del món (els propers de l’Hemisferi Sud, però, també, molts de l’Hemisferi Nord) són presents, amb bases científiques al continent blanc situat al Pol Sud, totalment deshabitat fins aleshores, que és conegut com a Antàrtida.
L’estat espanyol no hi era fins 1984, i encara sense proposar-s’ho. El 1964, el químic amb vocació d’oceanògraf Antoni Ballester va entrar a treballar com a investigador a l’Institut de Ciències del Mar. Durant 17 anys va intentar que l’estat espanyol, sense èxit, pensés en la possibilitat d’instal·lar una base a l’Antàrtida. Finalment, aconseguí que uns col·legues polonesos li cedissin a ell personalment la possibilitat d’utilitzar un espai, a l’illa Livingston, adjudicat en principi a Polònia.Les primeres expedicions espanyoles, en vaixell polonès, foren formades per catalans: Antoni Ballester, Joan Roure, Agustí Julià i la biòloga i oceanògrafa Josefina Castellví. Un vessament cerebral sobtat de Ballester, quan era a un congrés a Berlín, va situar a Castellví al capdavant de la base (que, el 1988, seria batejada com a Base Antàrquica Espanyola Joan Carles I). Josefina Castellví va esdevenir, així, la primera dona del món que ha dirigit una base a l’Antàrtida.

Una base científica i logística de l’estat espanyol, que s’utilitza als tres mesos de l’estiu de la regió, que té la seva seu a Barcelona. Segons alguns analistes, estaríem al davant d’una nova versió de la història mig amagada del navegant Cristòfol Colom, que, deixant a banda el lloc concret del seu naixement, utilitzà mapes, tècnics, homes i naus de la Corona de Catalunya-Aragó. En la filmació de les primeres expedicions dirigides per Ballester, la bandera que oneja és la senyera.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento