L’estat espanyol no hi era fins 1984, i encara sense proposar-s’ho. El 1964, el químic amb vocació d’oceanògraf Antoni Ballester va entrar a treballar com a investigador a l’Institut de Ciències del Mar. Durant 17 anys va intentar que l’estat espanyol, sense èxit, pensés en la possibilitat d’instal·lar una base a l’Antàrtida. Finalment, aconseguí que uns col·legues polonesos li cedissin a ell personalment la possibilitat d’utilitzar un espai, a l’illa Livingston, adjudicat en principi a Polònia.Les primeres expedicions espanyoles, en vaixell polonès, foren formades per catalans: Antoni Ballester, Joan Roure, Agustí Julià i la biòloga i oceanògrafa Josefina Castellví. Un vessament cerebral sobtat de Ballester, quan era a un congrés a Berlín, va situar a Castellví al capdavant de la base (que, el 1988, seria batejada com a Base Antàrquica Espanyola Joan Carles I). Josefina Castellví va esdevenir, així, la primera dona del món que ha dirigit una base a l’Antàrtida.