«Tenim una por inconscient, una preocupació que no ens deixa: què passarà amb el nostre fill quan nosaltres no hi siguem?», explica Josefina Saludes, mare de l'Alex, un noi amb discapacitat severa. Juntament amb la Fundació Aspasim, pares amb fills amb discapacitat reclamen que els nois puguin viure en grups reduïts a casa seva, «com la resta de la gent».

Es tractaria d'habilitar els pisos on ja viuen amb les seves famílies per tal que, en cas que faltin els pares, hi puguin conviure entre quatre i sis nens o joves amb síndrome de Down, autisme, paràlisi cerebral o d'altres tipus de necessitats especials, juntament amb cuidadors professionals.

Per això caldria canviar la normativa actual però segons indiquen des de la  Fundació Aspasim i des de l'associació Papás de Álex, l'ICASS està valorant aquesta proposta. De fet, la Convenció per als Drets de les Persones amb Discapacitat recull que els discapacitats «han de viure com tothom», resumia el director d'Aspasim, Efrèn Carbonell.

Els pares poden fer testament demanant que una entitat assumeixi la tutela del seu fill. El que proposen ara és que no pel fet de no tenir autonomia hagin de viure necessàriament en grans residències, «on estan molt ben atesos però tenen menys llibertat».

«Seria molt més econòmic i les persones tindrien molta més qualitat de vida», apuntava el director d'Aspasim, Efrèn Carbonell. La fundació ja ha posat en marxa una desena de pisos a Barcelona, amb grups de fins a deu persones.

Existeix el cas d'una noia amb discapacitat que conviu al pis familiar de Gràcia amb d'altres persones amb necessitats especials. "A Barcelona és molt dura la normativa", exposava Carbonell. Per obrir aquest pis a persones amb discapacitat va caldre "una exoneració de la consellera de Benestar".