1.300: La democràcia clàssica

El parlament del sistema polític que es configura a partir de la primera Assemblea de Pau i Treva de 1.027 era molt diferent dels parlaments moderns sorgits de les revolucions liberals del XIX.
La democràcia clàssica catalana sorgí de les necessitats extraordinàries de finançament de la Corona catalano-aragonesa, quan aquesta decidí realitzar una política pública: la creació d’un imperi-xarxa comercial a la Mediterrània. La Corona, o el Parlament, tenien la iniciativa i acordaven la manera de finançar-la. El Parlament podia fer-ho o no, però, en qualsevol cas, estava format per representants dels sectors socials que podien contribuir a finançar la política pública.En primer lloc, el braç militar, la noblesa, que representava la propietat feudal. «Amb el ben entès de que el braç militar no va ser mai, a Catalunya, una casta noble: qualsevol, àdhuc estranger, en adquirir la propietat d’un feu, adquiria amb ella els drets de baró, i per tant, el de seure a les Corts».

En segon lloc, el braç eclesiàstic que «no representa pas l’Església, sinó la propietat de l’Església». Bisbes, abats, ordres militars i capítols catedrals, però «en són exclosos els frares de les ordes mendicants».

En tercer lloc, el braç ciutadà. De fet, aquest braç «no representa tots els municipis, sinó sols els municipis lliures: les ciutats, viles i llocs exempts de jurisdicció feudal que constitueixen l’estament popular, perquè son aquests municipis els que tenen, diguem-ne, sobirania fiscal». La democràcia clàssica catalana del segle xiii, fou la única a Europa. El rei i el Parlament tenien el mateix pes. I no excloïa ni estrangers, ni joves (nobles, eclesiàstics o ciutadans), ni dones (propietàries).

Mostrar comentarios

Códigos Descuento