La democràcia clàssica catalana sorgí de les necessitats extraordinàries de finançament de la Corona catalano-aragonesa, quan aquesta decidí realitzar una política pública: la creació d’un imperi-xarxa comercial a la Mediterrània. La Corona, o el Parlament, tenien la iniciativa i acordaven la manera de finançar-la. El Parlament podia fer-ho o no, però, en qualsevol cas, estava format per representants dels sectors socials que podien contribuir a finançar la política pública.En primer lloc, el braç militar, la noblesa, que representava la propietat feudal. «Amb el ben entès de que el braç militar no va ser mai, a Catalunya, una casta noble: qualsevol, àdhuc estranger, en adquirir la propietat d’un feu, adquiria amb ella els drets de baró, i per tant, el de seure a les Corts».