Un dels eixos d’aquesta política expansiva fou la Mediterrània, on l’Imperi Otomà s’alià amb corsaris com Barbarossa, Piyal Patxà i Dragut, amb bases als ports del Magrib. La marina de guerra otomana arribarà a ocupar Niça, Messina i Djerba. A la Mediterrània, els turcs otomans i els pirates barbers aliats seus tenien com a objectiu ampliar els dominis territorials i comercials de l’Imperi Otomà, i, en certs moments, capturar i/o substituir les naus venecianes, genoveses i catalanes.Ara bé, «segons les constitucions i els capítols de corts jurats pel propi monarca, els catalans podien comerciar amb Berberia, sense que ni el sobirà, ni els seus oficials, poguessin impedir-ho», ha escrit O. Junqueras. «A les Corts de 1537, la ciutat de Barcelona va reiterar la denúncia que els oficials reials situats a les places del Nord d’Àfrica (com La Goleta o Tunis) seguien impedint que els mercaders catalans negociessin amb aquelles terres».
Així, a partir de 1530, la suma de les guerres de l’Imperi de Carles V amb França, i amb el Turc, més els obstacles de la burocràcia reial (que se situava fora de les lleis comercials aprovades a les Corts), va fer retrocedir el comerç exterior marítim català, l’importació de blat, l’exportació de teixits de llana, de vaixells. Els temps moderns començaven amb dificultats econòmiques.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios