D’altra banda, un cert rebrot de les opcions polítiques conservadores s’ha traduït en una major permissibilitat per als microestats que no tenen necessitat de posar en marxa i mantenir la producció de l’Estat del Benestar.Així: 1) els estats que són, o han esdevingut, paradisos fiscals s’han constituït en actors transnacionals del món globalitzat, al costat de: 2) les multinacionals, 3) les ONG internacionals, 4) els satèl·lits de telecomunicacions, 5) la xarxa mundial d’Internet, 7) l’Organització Mundial del Comerç i altres superestats lleugers, 8) l’ONU, i les seves agències especialitzades, 9) les àrees regionalitzades (com, per exemple, la zona euro o l’espai Schengen).