Fou elegit el 1851. Segons l’enciclopèdia virtual Icarito, la família Montt, «d’origen català, va estar lligada, des de la independència de Xile, a càrrecs de govern i parlamentaris». Manuel Montt, que va ésser ministre diverses vegades, abans de ser president, durant els 11 anys (1851-1861) de la seva presidència va posar l’accent en: 1) la lluita contra les elits militars que, per la via insurreccional, volien esquarterar la República de Xile, i la llei electoral que no incloïa al cens ni els militars ni la policia, 2) l’aprovació de la Llei d’Instrucció Primària, la creació de l’Escola normal, i la construcció d’escoles i liceus, 3) la revolució dels transports: una línia de vapors entre Valparaíso i Europa, el 1852, i els ferrocarrils Santiago-Valparaíso, també el 1852, i Santiago-Talca, el 1855, 4) l’enllumenat públic amb gas ciutat el 1856, 5) la producció i exportació de mineral de coure, 6) la creació de la Caixa de crèdit hipotecari, el 1855, i l’aprovació de una llei de bancs d’emissió, el 1860, 7) la fundació de l’Observatori Astronòmic de Xile, i el desplegament dels aixecaments cartogràfics, 8) la transformació del delme en contribució territorial, 9) la fixació unificada del pagament dels certificats emesos per les parròquies catòliques, 10) l’inici de la colonització de la zona austral. El 1906, un dels seus fills, Pere Montt Montt, fou elegit, també, president de la República de Xile.