Barcelona està decidida a convertir-se en una ciutat cada cop més sostenible, tant amb iniciatives privades com públiques. Aquest objectiu es va iniciar l'any 1995, quan l'Ajuntament va aprovar l'adhesió a la Carta d'Aalborg, un primer pas cap a la creació de l'Agenda 21 local.

Després d'un procés participatiu, Barcelona va concretar la seva Agenda 21 en el Compromís ciutadà per la sostenibilitat, un document que defineix els objectius i les línies d'acció per al període 2002-2012. L'aprovació de la Mesura de govern sobre l'ambientalització dels serveis municipals (2001) va donar peu a la creació del Programa de l'oficina verda i l'edició de la Guia de l'oficina verda.

La intenció és impulsar una economia i una producció sostenibles, utilitzant el potencial de l'Administració com a consumidor responsable, incrementar la coherència ambiental i social de la ciutat. Tot plegat es va materialitzar l'any 2006, quan s'inicià el Programa Ajuntament + Sostenible, amb la voluntat d'ampliar-lo al conjunt de l'acció municipal i arrossegar a tots els àmbits de la ciutat a fomentar les activitats més sostenibles, per exemple, a l'hora de realitzar obres o treballs de rehabilitació. 

L'acció es concreta en contribuir a la reducció d'emissions de CO2, com ara, amb el transport públic o amb el foment del vehicle elèctric, així com avançar en la prevenció de residus i la millora de la recollida selectiva de residus (els contenidors es van canviar i ampliar, amb distintius de diferents colors, per tal que la població reciclés més i millor les deixalles).

Una altra clau del procés ha sigut la millora de l'estalvi d'aigua, no només en les dependències i els serveis municipals, sinó que els barcelonins, a casa seva, són dels menys malgastadors pel que fa a l'aigua, segons les xifres de consums internacionals a les ciutats. El foment del reciclatge de paper i el consum responsable i just també és un indicador de fins a quin punt els barcelonins estan compromesos amb la ciutat sostenible.

L'acció pública està implicant i està lligada a la privada. Per exemple, l'Ajuntament inclou criteris ambientals en elsplecs model de clàusules administratives generals i particulars, cosa que ha permès que el 100% dels contractes municipals incorporin els criteris ambientals de caràcter obligatori (com l'obligació del contractista quant a la correcta gestió ambiental del servei, la facultat de supervisar l'execució del contracte amb el màxim respecte al medi ambient o la inclusió dels riscos sobre el medi ambient com a faltes greus) i també que el 37% inclogui com a mínim un criteri ambiental opcional (com la possibilitat de demanar solvència tècnica en el camp ambiental, la definició de condicions especials d'execució o la possibilitat de donar punts per les millores ambientals). Una altra actuació és el foment de productes verds, identificats així per la Unió Europea.