ERC havia estat el 1931 el partit polític àmpliament majoritari a tot Catalunya, i la política i els polítics catalans tenien, des de 1812, una gran projecció sobre la política espanyola. De fet, la revolució democràtica de 1931 «assenyalava el triomf d’un moviment polític inspirat en els principis generals de la revolució industrialista» antifeudal. Donat que el partit de la burgesia industrial catalana (dit ‘Lliga Regionalista’) no havia dirigit la revolució política de 1931, seria ERC, un nou partit, que, a més de la revolució democràtica i la reforma agrària, «havia de desenvolupar una política industrialista prudent i raonada».El resultat seria un salt dels homes d’ERC als ministeris econòmics del govern de Madrid. Lluís Nicolau d’Olwer fou ministre d’Economia i governador del Banc d’Espanya. Jaume Carner, ministre d’Hisenda. Ferran Cuito, director general d’Indústria. Carles Pi i Sunyer, director general de Comerç, i ministre de Treball. Marcel·lí Domingo, ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç. L’impost sobre la renda és un dels composants més destacats d’una revolució democràtica. Jaume Carner, i ERC, l’implantaren a tot l’estat espanyol. El triomf electoral de la dreta el 1933, però, i el seu triomf militar el 1939, el deixaren en suspens fins 1977.