«Tinc una pensió de 327 euros, no es pot viure». «Em paguen 327 € de pensió i a la meva dona el mateix. Amb això no es pot viure. Vivim al pis del nostre fill, si haguéssim de pagar un lloguer… Només podem menjar mongetes. Porto treballant des dels vuit anys, però als 59 em van fer fora i per això em vaig haver de retirar amb el 60% del sou».

Àngela Coma. Mestressa de casa, 60 anys

«Netegen i la gent és la que embruta». « En general veig molts serveis de neteja, però són més les persones que embruten. També hi ha gent que es queixa que els gossos embruten i ells, que no tenen gos, també embruten. Reconec que hi ha gent que no neteja les caques, però jo sí ho faig. I el meu gos ha d’anar trepitjant la porqueria de la gent».

Josefina Martínez. Florista, 49 anys

«La gent ja no compra flors». Sóc florista des dels 18 anys. El negoci està a la baixa des de fa anys. Ens apugen molt els impostos i la venda ambulant està perjudicant el negoci. A més, la tradició de comprar flors per Tots Sants es va perdent. La gent ja no compra flors, compren més plantes. Un sant sense flors no és un sant i regalar flors és barat».

Manoli Segura. Administrativa, 36 años

«Si pudiese vendría a trabajar en coche». «Trabajo aquí, pero vivo en Sant Adrià. Vengo en metro y a las 8 h hay muchas aglomeraciones. Siempre me había desplazado en coche y desde que uso el metro por obligación es horroroso. Si hubiese donde aparcar, cogería el coche. Venimos como sardinas y por la tarde es aún peor que a mediodía».

Josefa Martínez. Sabatera, 62 anys

«Posen botigues d’importació per tot arreu». «Hi ha molta competència i genera decadència en les vendes. Posen botigues per tot arreu, però el que fa mal és la botiga petita d’importació: el bazar de xinos. Tenen de tot, però els productes són de molta menys qualitat. Jo m’ajusto als preus, he de corregir el tant per cent per viure».