Des de fa anys, l’Ajuntament de Barcelona treballa per reduir els atropellaments. El balanç és força positiu, ja que la sinistralitat s’ha reduït un 29,9% des del 2005 i el nombre de ferits ha caigut un 32,2%, però les víctimes mortals es mantenen estables i només ha registrat un descens del 5,85%.

Concretament, el 2005 es van comptabilitzar 1.662 atropellaments en els que van resultar ferides 1.777 persones, 133 d’elles de gravetat. En canvi, el 2010 van resultar ferides de caràcter greu 74 dels 1.203 vianants ferits en 1.165 sinistres, un 44,36% menys.

"És una tendència positiva, però és un camí de llarg recor-regut i s’ha de seguir treballant", van assenyalar a 20 minutos fonts municipals, que van remarcar que la Unitat d’Accidents de la Guàrdia Urbana i el consistori continuen treballant per reduir accidents, ferits i morts, que el 2010 van ser 16. Amb aquest objectiu, el president de l’associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T, Ole Thorson, aposta per ampliar les Zones 30 (que l’Ajuntament va començar a implantar fa cinc anys), perquè redueixen les probabilitats de mort en cas d’atropellament.

De fet, l’associació Catalunya Camina (de la que Thorson n’és vocal) demana que s’instal·lin semàfors en tots els passos de vianants d’aquells carrers on el límit de velocitat és de 50 quilòmetres per hora.

La sinistralitat s’ha reduït gràcies a diversos factors: des de les campanyes de conscienciació fins a la instal·lació de baranes davant d’escoles, o les millores en la senyalització dels passos zebra i de la visibilitat als xamfrans, allu-nyant els contenidors i també permetent l’estacionament només de les motocicletes. Un altre dels factors és l’augment del transport públic –el metro va guanyar gairebé vuit milions de validacions entre el gener i l’agost gràcies a l’ampliació de la xarxa–, i que hi ha menys cotxes privats als carrers de la ciutat.

A diferència d’allò que un es podria imaginar, molts atropellaments no es produeixen al mig de la via, sinó als passos de vianants, tot i que, teòricament, haurien de ser els llocs més segurs pels quals travessar.

"Sovint es deu al fet que els vianants creuen confiats perquè tenen el semàfor en verd igual que els conductors que es refien, perquè, tot i tenir l’àmbar intermitent, tenien el semàfor en verd", explica Thorson. Una cosa similar podria succeir en espais on no es pot circular, però en els que al 2010 es van produir un centenar d’atropellaments, causats per cotxes que entraven o surtien d’aparcaments, bicis i motos.