En la segona meitat del XIX, les exposicions van canviant: ja no es tracta de construir una fantàstica -i efímera- carpa d’acer i vidre, sinó diversos pavellons reutilitzables en una àrea urbana que es vol potenciar. Ja no es tracta únicament d’exhibir, de presentar, uns productes més o menys industrials, més o ments artístics, sinó de dibuixar «petits mons creats a imatge de la burgesia que els organitzava : ... encarnacions de futur i visions de com la societat que les creava entenia que havia de ser l’esdevenidor».L’Exposició Regional de 1909, a la ciutat de València, fou exactament això: un tast de futur. S’hi van veure els primers dos avions que s’exhibien a l’estat, i un d’ells va realitzar el primer vol amb èxit (a la platja de la Malvarosa). S’utilitzà, per primer cop, de forma generalitzada a un espai urbà, l’energia elèctrica. La passarel·la de l’entrada es construí amb ciment armat. Al costat del Palau de la Indústria, es bastí una Sala de Màquines i una Galeria de Motors. Hi foren presents empreses situades a la punta del progrés.