L'artista alacantina Olga Diego recrea el 'Jardí de les Delícies del Bosco' en el Centre del Carme Cultura Contemporània de València. L'exposició 'Jardí Autòmat' és una gegantesca instal·lació formada per un centenar d'escultures inflable-electròniques que submergeix al visitant "en un paradís de llibertat creativa i sexual on el pecat de la carn del que advertia El Bosco és substituït ara pel plàstic, en una crítica al capitalisme i a la societat de consum".

L'exposició, que ocupa la Sala Dormitori, ha sigut presentada aquest dijous pel director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, i l'autora, Olga Diego. Pérez Pont ha explicat que l'obra d'aquesta creadora introdueix a l'espectador "en una nova dimensió de l'art on les obres ja no només es poden observar sinó que cobren vida i fins i tot respiren".

Ha destacat a més la línia de treball d'Olga Diego, a cavall entre la performance i la instal·lació escultòrica, i ha recordat que la seua obra forma part de la naixent col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana que també es pot veure en el centre de cultura contemporània al llarg d'aquest estiu.

'Jardí Autòmat' consisteix en una instal·lació de gran format integrada per un centenar d'escultures inflable-electròniques inspirades en els bells, extravagants i suggeridors personatges del Bosco. El punt focal que provoca la idea, és la 'Cavalcada del desig' pintada en el panell central del tríptic. En ella, éssers humans nus gaudeixen, juntament amb animals de totes les espècies, d'un món de plaure sense límits.

Aquests elements són els que també apareixen en 'Jardí Autòmat', una "orgia visual i creativa".

"En la meua obra busque provocar una experiència. Tinc la sensació d'haver creat en la Sala Dormitori un xicotet microunivers. La peça s'activa quan l'espectador s'introdueix en ella, necessita entrar dins d'ella, recórrer-la, per a poder reconèixer a cadascun dels personatges que es mouen i respiren com a éssers vius al seu al voltant", ha explicat l'artista.

Així, diferents humanoides, quadrúpedes i personatges híbrids són suspesos en l'espai de la sala en una composició aèria i en continu moviment, mentre uns altres inflables es troben posats en el sòl recreant escenes més terrenals i libidinoses.

En aqueixos cossos translúcids, els seus motors, com a cors elèctrics, insuflen aire en el seu interior, marcant amb els seus ritmes una indesxifrable simfonia elèctrica. Llums led acaben de conformar els cossos i una pluja de cables i circuits electrònics es despengen des de les figures fins a posar-se en el sòl de la sala.

En l'obra d'Olga Diego és molt important l'electrònica: un laberint de cables connectats a un complex maquinari són els que donen vida a aquests personatges.

Els personatges són humanoides de tots els gèneres, quadrúpedes senzills i mestissos, éssers híbrids, dones de grans pits-antena, animals cap-globus, la girafa mutant, xic ocell amb ales-truita, ous i peixos amb cames, hermafrodites que volen, fruits amb tentacles, gossos de dos caps, ocells estranys d'ales adaptades i un llarg etcètera.

Olga Diego creu que actualment un dels majors pecats com a espècie humana no són els desitjos sexuals, "afortunadament ja més lliures", sinó la conversió en una "societat capitalista incapaç de modular un respecte pel medi ambient". "Patim d'un malbaratament desmesurat, i és en aqueixa luxúria consumista on mostrem el nostre immens pecat, el plàstic", assevera.

"Jardí Autòmat ha suposat un repte constructiu, però també un insinuant paradís quant a les formes a crear", comenta l'autora, qui reconeix que treballa tibant els límits de l'artístic i el físic com en el seu últim treball a Londres en el qual va estar 58 hores dibuixant sense parar.