La vista, que tindrà lloc el 23 de maig, es dirigia inicialment contra el líder del partit polític España 2000, José Luis Roberto, identificat en la denúncia interposada per la part perjudicada, i altres dos persones la identitat de les quals va aportar la Guàrdia Civil després que el passat mes de desembre la jutgessa demanara als agents que identificaren als participants en la protesta que va tindre lloc davant del domicili particular d'Oltra.

Després que el jutjat haguera posat data al juí, l'Advocacia de la Generalitat ha facilitat al jutjat el nom d'una altra persona, que s'incorpora com denunciat el procediment i també serà jutjat.

La jutgessa considera que els fets podrien ser constitutius d'un delicte lleu d'amenaces, castigats amb una pena de multa, arreplegat en l'article 171.7 del Codi Penal, segons el qual "el que de manera lleu amenace a un altre serà castigat amb la pena de multa d'un a tres mesos. Aquest fet només serà perseguible mitjançant denúncia de la persona agraviada o del seu representant legal".

El dia del juí, que tindrà lloc en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 6 de Llíria, els denunciats poden estar assistits per un advocat si ho desitgen i acudir amb els mitjans de prova que consideren oportuns per a defendre's.

FETS DENUNCIATS

El Consell va denunciar que el dia 18 d'octubre, sobre les 21.30 hores, un grup de persones va arribar amb cotxe i "encaputxats i/o amb caretes de la pel·lícula Scream" i es van concentrar davant el domicili de la vicepresidenta on van desplegar una gran bandera espanyola sobre la qual apareixia escrit 'Viva la Unidad de España'.

Els concentrats, amb un altaveu portàtil, van emetre consignes "fent sonar un pasdoble seguit de l'himne d'Espanya, mentre gravaven cap a l'interior del domicili familiar". "Comentar-vos que estem a casa de la nostra amiga Oltra de Compromís, hem vingut a posar un poc de música espanyola, per a dir-li que estem a Espanya i a la C. Valenciana (diu que poden ser la marca blanca de la CUP)", arreplega textualment la denúncia, al·ludint a les paraules pronunciades en l'escarni.

La denúncia adjuntava el video de l'acció, que va ser difós a través d'una xarxa social d'España 2000, i uns altres més gravats per afins a Oltra que estaven en el domicili.

Segons el mateix escrit, aquests fets "van produir una evident intimidació i neguit" tant a la vicepresidenta com als seus fills, que en eixos moments es trobaven sopant en el domicili familiar, "tot açò amb la consegüent alteració de la seua convivència davant l'assetjament produït".