Els Jocs de l’enveja

Arran de la presentació del llibre No a Madrid 2012, vull fer notar: Per què Madrid? A molts espanyols els produeix arcades la paraula Catalunya. Què no els ha de fer, recordar els Jocs de l’any 92? Malgrat els seus esforços, l’any 1986, en què es decidia la seu olímpica, se celebraren dos Mundials, de natació i bàsquet, a l’Estat. El primer a Madrid, directament. Un desastre. Quedava el de bàsquet. Madrid, per no perjudicar Barcelona, digué d’oferir 15 milions per la final. Barcelona n’oferí 18... Qui es va endur la final? Fàcil, Madrid. Van pujar a 30. Tot i així, els Jocs van ser a Barcelona. Solució: apropiar-se’n. L’Expo, Madrid-Sevilla en AVE per connectar Espanya amb Europa, i tot el xou de El Año de España.


Ara, com a espanyols que ens hem de sentir, segles de solidaritat manen, hem de celebrar tots els mitjans emprats per completar el camí endegat el 92. Racionalment, què he de voler jo, com a català que estima el seu país? .