La querella presentada este passat dijous també va contra el cap de Sanitat i Protecció Animal de l'Ajuntament d'Alacant. Amb esta acció, la fundació pretén recolzar al querellant, l'Asociación Cultural Taurina Moralet, que va sol·licitar celebrar els 'bous' en una finca municipal de la partida tant a l'agost d'enguany com en 2016.

En els dos anys, la Junta de Govern d'Alacant va denegar l'autorització dels festejos, de forma "contrària a dret" i "arbitrària" i amb uns "arguments sense sentit" com el risc de pluges o que "no estava acreditat l'interés general", segons expliquen des de la fundació a Europa Press.

El portaveu del Govern local, Natxo Bellido, va assenyalar després de la denegació que "més enllà que es considera que l'activitat no reuneix el consens necessari per a ser considerada d'utilitat pública i d'interés social amb caràcter general", el festeig "també implica a una parcel·la municipal afectada per una rambla". Per açò, sobre la base d'"informes de Protecció Animal i Urbanisme", l'Ajuntament va considerar com "el més adequat" denegar l'activitat.

L'organització taurina ha presentat sengles recursos contenciosos administratius contra la denegació de la celebració en 2016 i 2017.

No obstant açò, Toro de Lidia veu ara necessari "anar més enllà" i "elevar el to per la via penal", mitjançant la querella contra l'alcalde i el responsable de Sanitat.

"Amb una sèrie de vaguetats, posen de manifest que la intenció de l'Ajuntament és prohibir els festejos taurins, encara que no tenen competències per a açò" i "aconsegueixen que mai se celebren els espectacles", subratllen des de la Fundació, que entén així que "s'ha comès prevaricació" i que és necessari "portar a juí" tant a Echávarri com a Agulló.

"FER FRONT AL SECTARISME"

El seu objectiu és "fer front al sectarisme d'alguns poders públics, capaços d'anteposar la seua ideologia enfront de la llei, la Constitució i els pronunciaments judicials".

Segons Fundación Toro de Lidia, l'Ajuntament d'Alacant ja ha sigut condemnat a abonar un total de 1.452 euros en concepte de costes pel recurs interposat després de la primera denegació de l'autorització per a celebrar el festeig taurí popular en 2016.

El delicte de prevaricació disposa que "a l'autoritat o funcionari públic que, sabent la seua injustícia, dictara una resolució arbitrària en un assumpte administratiu, se li castigarà amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a 15 anys", detalla l'organització taurina en un comunicat.