En concret, deixa sense efecte els articles 7.6 i 9 i incisos dels articles 7.3 i 7.5. D'altra banda, l'alt tribunal no veu la desviació de poder que "suggerien" -segons apunta la resolució judicial- els sindicats recurrents per un suposat "finançament encobert" als majoritaris, UGT i CCOO.

CSI·F, USO, SI i Intersindical van presentar un recurs contenciós-administratiu contra el reglament en entendre que el document suposava una "vulneració dels drets a la igualtat i a la llibertat sindical" perquè "no establix criteris equitatius per a regular esta participació i col·laboració institucional", sinó que "determina una exclusivitat per UGT i CCOO", denunciaven.

Ara, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del TS estima en part les seues al·legacions contra una decisió anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que solament va deixar sense efecte l'article 9, relatiu a la participació de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives en altres òrgans col·legiats. A este recurs, es van oposar els sindicats CCOO i UGT, l'Advocacia de la Generalitat i la Confederació d'Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana (Cierval).

El TS confirma l'anul·lació d'este precepte però, a més, anul·la alguns incisos d'uns altres per considerar que es "sobrepassa el que ha d'entendre's com a participació institucional".

No obstant açò, respecte a la "desviació de poder que suggeria la demanda en dir que estem davant un finançament encobert de les organitzacions més representatives", el Suprem considera que "la sola menció de les consignacions pressupostàries destinades a les organitzacions més representatives recorregudes, per si sola, no és bastant ni per a concloure que implica una vulneració de drets fonamentals ni per a dir que estem davant una desviació de poder".

"SERVIRÀ PER A NEGOCIAR"

Després de conéixer la resolució del TS, el Sindicat Independent ha assenyalat que "encara que l'objectiu que es van marcar CSIF, USO, Iv i SI no ha sigut aconseguit íntegrament, en part s'ha aconseguit fitar la discrecionalitat del decret i servirà per a negociar amb la Generalitat l'abast de les accions realitzades i la possible nul·litat dels justificants emesos per a abonar els 5,3 milions anuals" en subvencions que havien de repartir-se entre UGT, CCOO i Cierval.

Pel seu costat, des d'UGT destaquen que el Tribunal Suprem entén "que no ha existit desviació de poder; que, respecte de la identificació dels costos associats a la participació institucional, no s'aprecien motius que permeten concloure que existix una vulneració dels drets fonamentals dels articles 14 i 28 CE; i que les atribucions de competències a la Comissió Tècnica de la Mesa del diàleg social i el nomenament dels auditors són conformes a dret".