El tribunal confirma així la sentència de l'Audiència Provincial de València que, en aplicació del veredicte de culpabilitat emès per un jurat, el va condemnar a dos anys i mig de presó, 4.800 euros de multa i quatre anys d'inhabilitació per a ser policia per un delicte d'infidelitat de documents i una multa pel furt.

La sala rebutja així el recurs interposat pel condemnat, que al·legava que era improcedent que els fets foren qualificats d'un delicte d'infidelitat de custòdia de documents atés que l'agent no tenia encomanada específicament la tramitació i custòdia de les actes que va sostraure, per la qual cosa sostenia que únicament deuria ser apreciat el delicte lleu de furt.

Els fets van succeir al febrer de 2014 quan, en almenys dos ocasions, l'agent es va quedar amb substàncies estupefaents que es trobaven custodiades en la comissaria procedents d'operacions policials realitzades pels seus companys i va destruir les actes que justificaven l'aprehensió.

Sobre este tema, la sala manté la sentència condemnatòria en considerar que si va poder apropiar-se i destruir les actes d'intervenció de la droga va ser precisament per la seua condició d'agent de policia amb destinació en la comissaria on van ocórrer els fets, la qual cosa no solament li va permetre conéixer la mecànica operativa duta a terme per tots els agents, sinó també saber el lloc on després de depositar-se les substàncies quedaven custodiades en un lloc accessible de forma exclusiva a estos agents.

Este fet ho col·loca en una especial relació amb l'objecte, "que permetria entendre-ho com un subjecte actiu idoni per a la comissió del delicte". Així mateix, rebutja que no hi haguera continuïtat en el delicte, com assegurava l'agent condemnat, ja que va realitzar dos accions "perfectament individualitzades", susceptibles de ser apreciades cadascuna d'elles com a constitutives de delictes aïllats i independents.