Nova carpetada a la investigació judicial de l'accident del metro de València. El Jutjat d'Instrucció número 21 de la ciutat ha arxivat el cas obert pel sinistre de la línia 1 de Metrovalencia, ocorregut el 3 de juny de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides, en descartar que existisquen responsable penals.

La titular del jutjat, Nieves Molina, considera que no ha quedat acreditat que l'accident, que va esdevenir en descarrilar el tren en la corba prèvia a l'estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via, va informar este dimarts el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV).

Segons aquestes fonts, els perits descarten fallades en els frens, el vagó i les vies; la unitat sinistrada no va tenir cap avaria en els frens i els experts rebutgen que existisca relació entre l'accident de 2006 i els descarrilaments ocorreguts diversos anys abans. Així mateix, la magistrada instructora no aprecia cap vinculació entre el sinistre i la formació i capacitació del maquinista mort.

En un acte de més de 200 folis, fet públic aquest dimarts pel TSJCV, la jutgessa conclou que no existeixen responsables penals perquè, segons els experts en seguretat ferroviària, les instal·lacions es trobaven en estat apropiat per a mantenir les condicions de seguretat a 40 quilòmetres per hora, però el vagó circulava al doble de velocitat. La jutgessa rebutja així la petició de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Julio, que representa a tretze de les noranta víctimes, perquè es prenguera declaració a la exdirectora de ferrocarrils de la Generalitat (FGV) i als quatre tècnics investigats.

Considera que ni a ells ni als altres tres treballadors investigats que sí han declarat se'ls pot exigir responsabilitats penals per 43 delictes d'homicidi i 47 de lesions per imprudència professional, ja que cap norma obligava a la col·locació d'una balisa que protegira al tren davant un excés de velocitat en la corba on va descarrilar.

La magistrada dedica una part de l'acte a rebatre quatre qüestions sobre l'accident que considera que han sigut objecte de “debat extraprocessal” i en els quals s'han “omès importants detalls”: l'existència d'una fallada en els frens 13 dies abans de l'accident; la desaparició del llibre d'avaries, l'esborrat de les dades de la caixa negra (Teloc) i la identificació dels cadàvers del maquinista i la interventora.

Per la seua banda, l'associació de víctimes de l'accident se sent decebuda amb l'actuació de la justícia. “Ens ho esperàvem”, va dir la presidenta de l'Associació de Víctimes de Metro 3 de Julio, Rosa Garrote, qui va manifestar que durant la instrucció d'aquesta causa, la jutgessa, que ja havia arxivat la recerca al desembre de 2007 a petició de la Fiscalia, s'ha “limitat a defensar la gestió” que va fer llavors. Garrote va assegurar que la instructora “no ha volgut investigar més” i sempre s'ha mostrat “contrària a introduir qualsevol altra via de recerca”, com la falta de mesures de seguretat en la línia 1 del metro o de mesures de prevenció de riscos laborals.

3 de juliol de 2006. L'accident de metre més greu de la història d'Espanya provoca 43 morts i 47 ferits en la corba d'entrada a l'estació de Jesús, a València.

Desembre de 2007. La primera recerca judicial oberta pel sinistre s'arxiva a petició de la Fiscalia.

Maig de 2008. La secció Primera de l'Audiència de València confirma el sobreseïment de la causa decretat per la jutgessa Nieves Molina.

Gener de 2014. L'Audiència, en aquest cas la secció Segona, ordena la reobertura a petició de la Fiscalia i amb el criteri en contra de la instructora, per a practicar noves diligències de recerca.