La Hispanic Society of America (HSA) ha sigut guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional 2017. L'entitat manté des del seu naixement uns especials i estrets llaços amb València, ja que alberga la col·lecció grans murals pintats per Joaquín Sorolla i, a més, el matrimoni Huntington va deixar una gran empremta en la ciutat del Túria.

Un dels tresors que la Hispanic alberga en la seua seu de Nova York està constituït per la sèrie dels 14 panells de 'Visiones de España' que el pintor valencià Joaquín Sorolla va realitzar per encàrrec del fundador de la societat americana, Archer Milton Huntington.

En 2007, i gràcies a un acord previ entre la Hispanic i Bancaixa, eixes peces monumentals van eixir per primera vegada dels Estats Units i van realitzar un periple per Espanya que es va convertir en un autèntic fenomen cultural -en superar els dos milions de visitants-, va donar a conéixer la funció de la Hispanic i va suposar un renàixer de l'interés per la producció de Sorolla.

Però, a més, la història de la Hispanic Society està íntimament relacionada amb el Museu de Ceràmica de València i el seu fundador, Manuel González Martí, qui en 1934 va ser nomenat per la Hispanic membre corresponent d'Espanya. Precisament, el centre museístic valencià exhibeix fins al 28 de maig una exposició que revaloritzar la "poc coneguda" producció artística de l'escultora Anna Hyat Huntington, esposa del creador de la Hispanic, i a difondre els seus llaços amb la ciutat del Túria.

Segons explica el museu en la documentació de la mostra, el paper que van jugar els Huntington en l'estudi i difusió de la cultura espanyola va deixar les seues petjades en la ciutat de València. Per exemple, a iniciativa de José García-Maces de la New York University, qui esgrimia entre altres raons la faceta de traductor del Cantar de mio Cid d'Archer Huntington, l'Ajuntament va acordar el 23 de juliol de 1958 retolar un carrer amb el nom d''Archer i Anna Huntington'. El 29 de juliol va tindre lloc l'acte de descobriment de la làpida rotuladora.

A més, va ser 1964 "sens dubte" l'any en què es va afermar el vincle que unia a Anna Hyatt amb València, ja que es van instal·lar dues obres monumentals que havia oferit a la ciutat en 1959: els Portadors de la torxa (The torch bearer), la rèplica de l'obra donada en 1955 a la ciutat de Madrid es col·locava al gener en el Passeig de València al Mar (actual avinguda Blasco Ibáñez), i l'estàtua eqüestre del Cid Campeador, rèplica de la realitzada en 1927 per a l'Audubon Terrace de la Hispanic Society i de la qual existeix una altra rèplica a Sevilla, es va erigir el 10 de març en la Gran Via Ramón y Cajal.

El 7 de febrer d'eixe mateix any, el ple de l'Ajuntament de València va proposar iniciar expedient per a nomenar Filla Adoptiva a Anna Hyatt, la qual cosa va acordar el 8 de maig. El 31 de juliol de 1965, Alfonso Merry del Val, ambaixador d'Espanya als Estats Units, li va entregar personalment el títol de Filla Adoptiva de la Ciutat de València, hui en dia conservat en l'Arxiu de la Syracuse University.

La Hispanic Society of America és una organització privada fundada el 18 de maig de 1904 en la ciutat de Nova York per Archer Milton Huntington (1870-1955), inspirat per les seues visites al British Museum de Londres i al Louvre de París a la fi del segle XIX.

L'HAS va nàixer amb l'objectiu d'establir un museu, una biblioteca i una institució educativa d'accés públic i gratuït destinats a avançar en l'estudi de la llengua, la literatura i la història d'Espanya i Portugal, així com dels països en els quals l'espanyol i el portugués van ser o seguien sent parlats. La seua obertura al públic es va produir en 1908.

Un segle més tard, en 2008, es va decidir actualitzar esta missió a les tasques de preservació, col·lecció, estudi, exposició i millor coneixement dels treballs relacionats directament amb les arts, la literatura, i la història dels països i regions en els quals l'espanyol i el portugués van ser o han seguit sent llengües predominants com Iberoamèrica, Filipines o l'Índia portuguesa. Presidida actualment per Philippe de Montebello, entre 2017 i 2019 la HSA ha tancat les seues portes per a remodelar les seues instal·lacions.

El museu de l'HSA alberga més de 23.000 exemplars únics, entre els quals es compten quadres, escultures, peces de ceràmica, tèxtil o mobles, que abasten des del Paleolític fins al segle XX. La col·lecció pictòrica de la HSA alberga obres com el retrat de la Duquessa d'Alba de Goya, el cardenal Camillo Astalli, de Velázquez, La Pietat, d'El Greco, i fins i tot una sala amb grans murals pintats per Joaquín Sorolla. També compta amb altars medievals i renaixentistes, a més de sepulcres gravats. Així mateix, és possible trobar peces úniques de forja en ferro i de ceràmica hispanomusulmana.

D'altra banda, la biblioteca conté prop de 175.000 fotografies, així com nombrosos llibres rars provinents d'Iberoamèrica, dels quals més de 30.000 exemplars són anteriors a l'any 1830, i entre ells hi ha prop de 250 incunables. Mereixen especial atenció les primeres edicions del Quixot, de la Celestina i d'Os Lusiadas. La col·lecció de manuscrits és molt extensa, abastant del segle XI al XX, amb prop de 250.000 exemplars que inclouen cartes i mapes medievals (el Mapa del Món de Juan Vespuccio, de 1526, per exemple), patents de títols nobiliaris, bíblies il·luminades i llibres d'hores.

L'HAS té una biblioteca d'investigació amb més de 300.000 volums sobre diverses matèries com a literatura, belles arts, geografia, història i cultura hispànica. En les seues sales solament està exposat prop del 5% de tota la col·lecció. A més, fomenta el coneixement de la cultura hispànica a través de programes educatius orientats a escolars, concerts o danses, així com mitjançant la cooperació cultural, realitzant col·laboracions i intercanvis amb alguns dels museus i institucions culturals més importants del món.