Pilar Lima (València, 1977) presenta aquest dilluns, com va avançar dijous passat en exclusiva 20minutos, la seua candidatura i els seus documents polítics a la secretaria general de Podem a la Comunitat Valenciana, l'Assemblea Ciutadana de la qual se celebrarà el 14 de maig. Sorda de naixement i procedent de col·lectius de la diversitat funcional, insisteix que es parle de llengua de signes i no de llenguatge, i també demana bandejar el "terme obsolet" sordmut. "Sóc sorda", afirma amb decisió.

Senadora per designació de Les Corts Valencianes, proposa reconnectar Podem als moviments socials, més "carrer" i recuperar un "espai propi" a la Comunitat Valenciana "des de l'alegria". Sosté que el secretari general sortint, Antonio Montiel, que va anunciar que no optarà a la reelecció després de recolzar a Íñigo Errejón enfront de Pablo Iglesias, ha fet un treball "eficaç", però afig que aqueixa labor parlamentària "no és suficient". Assegura que el Pacte del Botànic que va donar lloc al Consell de Ximo Puig i Mónica Oltra amb el suport parlamentari de la seua formació "no està en risc", però ha deixat a Podem en una posició de "subalternitat".

Per què ha decidit presentar la seua candidatura a la secretaria general?

Sé que és un pas molt important, però també s'explica per la meua història personal. Jo vaig nàixer en un cercle, el de Patraix, fa tres anys, quan em vaig ficar en Podem. Veus diferents situacions, diversitat de candidatures, Aprofundir el Canvi, Reconéixer-nos, Marea Valenciana, Més Morat Més Podem… Em sembla que és una oportunitat per a apostar pel consens i unificar totes aqueixes candidatures. No és una decisió que jo haja pres unilateralment. Ho he fet després de parlar amb companys i companyes de diferents autonomies, del territori, que m'han fet pensar que necessitàvem donar aqueix pas amb l'objectiu final d'obrir Podem. Açò no significa que aquests tres anys ho hàgem estat fent malament, però si que pensem que hem de millorar Podem respecte a com es troba ara.

L'objectiu últim és arribar a un consens, presentar una única candidatura que fusione a les quals ha esmentat o que hi haja competència?

Açò va a dependre de la fase de documents que comença el dilluns. Primer cal definir quines línies polítiques volem, quina és la Comunitat Valenciana que volem per al futur. Què anem a fer de cara a 2019, què anem a presentar, com ens anem a relacionar amb la resta de grups polítics… Açò d'una banda. I també ens sembla fonamental el document amb les línies polítiques. Ací hi haurà diversitat d'opinions. Qualsevol document té la seua legitimitat, açò és claríssim. El nostre objectiu últim és enfortir Podem, fer-ho plural. Si no hi haguera consens, no passa res. Competir és una paraula que no m'agrada perquè jo veig companys i companyes en cadascuna de les candidatures. Però òbviament defensarem les nostres línies polítiques, les que presentem, d'una forma sana i constructiva. Nosaltres apostem per un document de feminismes.

Ha tingut contacte amb altres corrents per a aqueixa possible unificació?

Sí, he començat ja a parlar amb certes persones, però em sembla bé complir la calendarització del procés. Aquest dilluns es presenten els documents i tinc sensacions positives. Volem un projecte de Podem sòlid, unificat, obert, i aqueixa és la voluntat que posem damunt de la taula, perquè no volem oblidar que la prioritat és el projecte, i no les cares ni els espais de poder.

Què creu que pot aportar al partit?

Puc aportar la meua experiència interna i l'experiència institucional. He aprés moltíssim en aquests dos anys en el Senat i m'ha ajudat també per a pensar i idear quines institucions vull per a un futur. Aposte perquè les persones que s'han anat en aquests últims anys, perquè no hem sigut tot el perfectes que havíem de ser, tornen i perquè es queden els que estan, per a enfortir-nos. Però, com deia abans, també aposte per obrir Podem a nova gent, a la societat civil organitzada, teixir aqueixos contactes, aqueixes línies de treball, perquè al final Podem és una eina que ha de valdre per a intervenir.

Qui li acompanyen en la candidatura?

Principalment, i és un valor que m'acompanye, Héctor Illueca. És una persona que aporta moltíssim i estem construint l'equip. També em recolza Rita Bosaho, està Txema Guijarro, companys del Consell Ciutadà Estatal que són valencians… A partir del dilluns intentarem obrir-nos als militants de les bases perquè també ens acompanyen. La idea és créixer i acompanyar-vos a participar, perquè tothom és benvingut i estem obertes a propostes, a diferents perfils i idees.

Quin paper jugarà en concret Héctor Illueca, a qui últimament s'ha vist en diversos actes al costat de Pablo Iglesias? Serà la seua mà dreta?

Doncs no sé si mà dreta o mà esquerra, però crec que vaig a tenir moltes mans dretes i esquerres. Aposte per la coralitat. M'agrada molt treballar i alguna cosa que vull fer és visibilitzar diferents perfils, perquè Podem és molt gran, hi ha moltíssima gent, però no es veu, no es coneix. Crec que la visibilitat et dóna facilitat per a comunicar què és el que estem fent. Héctor és un cervell que ens pot ajudar moltíssim en les línies polítiques, té experiència i la vull aprofitar perquè és molt vàlida.

Es considera la candidata de Pablo Iglesias?

No. Ningú decideix si em presente o no, ho decidisc jo, jo decidisc si faig el pas o no. A més, porte temps parlant amb companys i companyes de la Comunitat Valenciana, de Madrid, del País Basc, i per descomptat la decisió la prenc jo en funció del que crec que puc aportar per a ser agent del canvi. Si em recolza o no, aquest és un procés neutral, autonòmic, de la Comunitat Valenciana i ha de pertànyer a la Comunitat Valenciana. A mi la gent em coneix des de fa tres anys que porte treballant ací i no crec que es vagen a deixar influenciar per açò que sóc la candidata de Pablo [Iglesias].

Però se sent més propera a Pablo Iglesias o a Íñigo Errejón?

Jo em sent propera a Podem. A Irene Montero, a Rita Bosaho, a Ione Belarra, també a Pablo Iglesias, a Pablo Echenique... Íñigo [Errejón] també em sembla un talent i ha aportat moltíssim. M'alegre que estiga i que seguisca. No crec en les faccions.

Quins seran les principals línies del programa polític que presentarà aquest dilluns?

Tant en el document organitzatiu com en el polític tenim reptes. El principal és 2019. Quines relacions volem mantenir amb el Govern valencià actual i amb la resta de partits. Jo sóc molt conciliadora en aquesta línia. Apostem per dir les coses com són i no anem a anar cap a una ruptura ni anem a trencar el Pacte del Botànic, però sí que hem de partir d'una coherència des de Podem. La sensació actual que es respira és de subalternitat, per què si no estem en l'oposició estem com a suport… Existeix ací una ambigüitat. Crec que hem de cercar aqueixa coherència. Aquest equip va a treballar per açò, per construir un espai propi.

I respecte a la forma d'organitzar Podem?

El mandat que va eixir de Vistalegre va ser d'unitat i humilitat. Açò ha de ser clau per a enfortir Podem a la Comunitat Valenciana en el futur perquè aquesta eina que és Podem es desborde i el nostre missatge puga arribar a tots els àmbits socials. Hem demostrat solvència aquests anys en les institucions, hem demostrat que podem governar en ciutats com Madrid, Barcelona o Cadis. El nostre repte fonamental és 2019.

Com valora el Pacte del Botànic? Creu que l'acord pot perillar?

No, no tenim una intenció rupturista. Aqueix no és l'objectiu. L'objectiu és defensar de forma ferma l'interés dels valencians i de les valencianes i vetlar perquè açò es duu a terme en les institucions, ser aqueix agent vigilant entre el que es diu i el que es fa. Un exemple clar és el finançament autonòmic. Ser capaç d'explicar quins passos s'estan donant per a millorar-la. Si ara baixem al carrer i preguntem a una persona sobre com afecta l’infrafinanciació al sistema de benestar en la nostra comunitat, la gent no sap contestar a açò. Fa falta molta pedagogia. Les inversions que contemplen els Pressupostos Generals de l'Estat agreugen aqueixa situació… Ara tenim un problema greu amb els Pressupostos de l'Estat, som juntament amb Andalusia els que pitjor situació tenim.

Què anem a fer respecte a açò? Quin paper de submissió es va a adoptar respecte a Madrid?

Tot açò cal qüestionar-ho. Cal tenir valentia a l'hora de dir les coses i deixar de costat els interessos partidistes que es tinguen en determinats moments. Podem ha d'apostar per la coherència entre el que es diu i el que es fa perquè açò és el que ens va a distingir de les velles actituds d'altres partits polítics tradicionals.

Açò guarda relació amb el paper que ha tingut Podem des de les eleccions autonòmiques de 2015. Com valora el treball que s'ha fet en Les Corts i el lideratge d'Antonio Montiel?

És una pregunta complexa i difícil. Jo amb Antonio Montiel tinc molt bona relació, hem treballat junts. A nivell parlamentari, dins de Les Corts, crec que ha sigut un treball eficaç, encara que sempre afig l'afegitó que el que s'aprove es duga a terme. Valore el treball que s'ha fet, hem presentat moltíssimes iniciatives valuoses a la Comunitat Valenciana, però també hem d'adonar-nos que aqueix treball parlamentari no és suficient. No podem obviar que una institució té una capacitat increïble d'absorció, és molt fàcil, i es requereix moltíssim autocontrol, i parle en general de tots els companys i companyes, i crec que ens ha faltat una proposta més àmplia. Per exemple, si presentes una proposició que després no es duu a terme o no té una traducció en la realitat, hi ha una fallada en la institució, alguna cosa està passant.

Què creu que li ha faltat a Podem a la Comunitat Valenciana?

Ens ha faltat la part del treball en la societat civil, amb els moviments socials, la paraula carrer. I no parle d'anar de manifestació en manifestació, sinó de teixir aqueixes xarxes, crear aqueix clima de confiança amb la societat civil. Per exemple, si a la Comunitat Valenciana preguntes per Podem la gent solament coneix a Antonio Montiel, i ja està. En Compromís no solament es coneix a Mónica Oltra, sinó a més gent. Ens ha faltat donar visibilitat als diferents perfils valuosos amb els quals compta Podem, la feina que s'ha fet en l'àmbit rural, en el món de la sanitat… S'ha centrat massa el treball en l'institucional i s'ha deixat de costat aqueix treball amb els moviments socials i amb el carrer. I açò és el que hem d'abordar.

Creu que Podem podria haver fet aqueix treball si haguera entrat a formar part del Govern valencià i haguera gestionat àrees concretes com està fent Compromís?

És clar que la nostra vocació principal, el nostre objectiu, quan va sorgir Podem, era governar. I després de veure les institucions per dins i adonar-nos de tot el que cal canviar, més encara. Necessitem governar i podem fer-ho d'una manera diferent i es pot governar per a la gent i per a la majoria social. Estem a la cua en serveis socials, alguna cosa que s'hauria d'haver enfortit en un moment de major vulnerabilitat. El PP ha desmantellat els serveis socials en els seus 20 anys de govern a la Comunitat Valenciana.

Però no hauria sigut més útil estar al capdavant d'àrees com a Benestar Social o Ocupació?

Aqueix debat hauria d'haver-se fet mitjançant consulta als inscrits i inscrites, i no s'ha fet. No puc respondre a açò perquè crec que és una decisió col·lectiva, no és una decisió meua personal, i ací vaig a ser molt clara. Les consultes a la ciutadania són un punt clau del document estatal i crec que cal establir una línia amb açò ací. A mi m'encanten les consultes i que la gent vote, i aqueixa és també l'aposta del nostre equip.

S'inclou en el seu document o en les seues intencions polítiques fer aqueixa consulta sobre l'entrada en el Consell a les bases de Podem en l'actual legislatura?

És una decisió fonamental, és una cosa bàsica, clau. I a més ho demana la gent, les bases. Volen participar en aqueix tipus de decisions. És un debat ampli i no és tan complicat crear l'espai per a tenir-ho.

És a dir, el Pacte del Botànic no perilla, però ha de ser sotmès a l'opinió de les bases.

Reitere, el Pacte del Botànic no està en risc, però tindrem una actitud vigilant amb el que es diu i el que es fa. Si em diuen que en dos mesos s'ha complit el 90% del pacte, veurem si açò es tradueix en una realitat, veurem què opina la ciutadania d'açò. Ja està bé de paraules, ja està bé de parlar de pactes com si foren bolets quan després no tenen repercussions ni una traducció real. Jo no vull fer-me foto ni competir per cap protagonisme ni posar-me cap medalleta. Aqueixa no és la forma de funcionar. La nostra aposta són fets i no paraules. No hem arribat a les institucions per a fer-nos amiguets ni per a acomodar-nos, sinó per a treballar. En funció de les majories i minories pressionarem des d'on ens corresponga, posarem coses en l'agenda.

Quina ha sigut la decisió de l'actual Consell que més li ha agradat en aquests quasi dos anys?

L'aprovació de la renda valenciana d'inclusió em va semblar molt important, era també una aposta personal. I fa poc em va semblar meravellós que s'aprovara, per fi, la llei de drets de les persones transsexuals. Tinc una relació especial amb aqueix col·lectiu. Espere que també es puga aprovar una llei similar a nivell estatal.

I la que menys?

No és exactament una decisió del Govern, però crec que l'actitud de Ximo Puig va facilitar el Govern estatal del PP, i açò no m'ho esperava.

Vostè és sorda i ha treballat pel col·lectiu abans de la seua arribada al Senat i des de la Cambra alta. La seua condició summa, resta o no influeix en la seua decisió?

He treballat en entitats de persones sordes. A nivell comunicatiu, tota la gent que m'envoltava sabia llengua de signes, era la meua llengua vehicular, del dia a dia, i ara estic, anem a cridar-ho així, en el món oïdor. En l'institut i en la universitat vaig lluitar perquè m'aprovaren les intèrprets de llengua de signes. En el Senat me les van aprovar de seguida, va ser immediat, i ho agraïsc. La gent amb diversitat funcional té a veure açò com a referent i es té a veure reflectit en la ciutadania.

Mónica Oltra és per a vostè una rival política o una aliada?

Una aliada, clarament. Competir amb Mónica Oltra és impossible, és una persona molt volguda, molt valuosa, ha demostrat que estar en l'oposició amb el PP governant és molt dur.

Llavors barallaria exportar la confluència amb Compromís a les eleccions autonòmiques de 2019?

Ho decidiran els inscrits i inscrites. Depèn també del que propose Compromís i del que proposem nosaltres. És important ara crear el nostre espai propi per a poder parlar amb Compromís d'igual a igual.

És possible assaltar els cels des de les institucions?

Sí, és possible, però amb moltíssim treball. Fa falta també moltíssima pedagogia. Nosaltres hem assumit ja que tenim tot en contra, que no agradem als de dalt, que causem preocupació, però estem fortes i anem a resistir, i creiem que és possible governar per a canviar les coses.

Seguirà en la direcció estatal de Podem si resulta triada secretària general valenciana?

És incompatible. Evidentment, estarem si guanyem perquè la secretària general també participa representant a la Comunitat Valenciana en el Consell Ciutadà Estatal, però no, ja vam dir que havia de ser un càrrec orgànic o un càrrec públic màxim per persona, i així açò farà que cresquem més i que hi haja necessitat de més persones.

La seua idea és compatibilitzar l'escó en el Senat amb la secretaria general?

De moment, sí. És perfecte perquè el Senat és la càmera de representació territorial i em centraré a traslladar les demandes concretes de la Comunitat Valenciana.

Es veu com a secretària general de Podem?

Em veig amb la gent. Tinc clar que va a ser molt dur, però crec que també hi haurà alegries i m'he adonat que porte una setmana rient-me. Em veig si veig que hi ha molta gent recolzant. Si veig que perd el suport de la majoria ja prendré la decisió d'anar-me’n, per descomptat. Tinc molt clar que açò és una època i que tots estem de pas.

Hi ha una opinió bastant generalitzada que considera al Senat una Càmera sense poder de decisió, i fins i tot un cementeri d'elefants. Porta dos anys com a senadora. Ha canviat la seua visió des de dins?

El Senat, o el reformem o no val per a res. És una institució que s'ha anat deixant i porta 20 anys segrestada pel PP. Nosaltres, amb la nostra entrada, hem aportat frescor i gràcies a estar ací hem conegut la institució en profunditat. És la càmera de representació territorial, i això no es compleix. La veritat és que sembla una agència de col·locació del PP i del PSOE. Sóc escèptica sobre que puga fer-se una reforma en dos anys. No ens han deixat estar en la taula perquè no caem bé, molestem.