La diputada ha presentat este dijous les al·legacions contra el projecte de decret del Consell pel qual es crea l'Oficina de Drets Lingüístics, que ha rebutjat advertint que l'Executiu "vol controlar fins a quin idioma parlem en la intimitat i no solament qual, sinó com ho parlem, i ens castigarà si no és botánicamente correcte".

Ferrer San-Segundo ha assenyalat que "a este pas el següent serà instaurar la policia del pensament, on el 'Gran Gremà' Marzà, amb la claudicació de la consellera Bravo en l'àmbit de la funció pública, ens corregirà en quin idioma hem de pensar o somiar".

La diputada ha manifestat en roda de premsa que "el valencià ha de ser protegit i potenciat, però la llibertat i la no discriminació, també. Els drets són de les persones, la llibertat a expressar-se en una llengua o una altra, també, i sens dubte cap, també en els àmbits privats".

"A més, s'està copiant el model d'immersió catalana, que l'experiència demostra que no ha portat a una convivència pacífica de llengües, sinó a la imposició i la divisió", ha prosseguit.

Ferrer San-Segundo ha desgranat el decret assegurant que "en el preàmbul hi ha imprecisions i exageracions sobre la vulnerabilitat dels drets lingüístics que haurien de suprimir-se" i "tampoc s'inclou en cap moment ni es fa menció de les dues llengües oficials a la Comunitat", al mateix temps que "envaïx competències d'altres administracions, estatal i local, sobre les quals el text del decret imposa exigències".

"Estén l'àmbit d'actuació a les persones en els àmbits privats. L'oficina lingüística de la Generalitat podrà denunciar, adoptar mesures i respostes per a corregir a persones particulars en el seu àmbit privat, com una policia del pensament. És l'esperit del Gran Germà de Marzà, un comissari lingüístic que ens vigilarà com parlem", ha explicat.

No obstant açò, ha matisat que "hi ha una falta de tipificació de les conductes: no se sap què és infracció ni quina conducta suposa vulneració de drets lingüístics. Els principis de tipicitat i seguretat jurídica exigixen descriure les conductes sobre les quals puga imposar-se correcció, imposició o qualsevol tipus d'efecte restrictiu o sancionador. Els drets a protegir són tant els de les persones que s'expressen en valencià com els de les quals ho fan en castellà, sense que puga prevaldre cap d'ells, perquè tots dos són drets personals".

Al seu juí, esta és "una nova via per a augmentar endollats perquè tampoc s'assenyala en el decret requisits o perfils" i amb este decret "s'infringix l'Estatut, que prohibix discriminació per raó de llengua, en la qual s'inclou tant el valencià com el castellà: imposa una superioritat d'aquell, i, per tant, d'uns ciutadans sobre uns altres fins i tot en els conflictes privats en els casos que cadascun d'elles opte per utilitzar un dels dos idiomes oficials diferent al triat per l'altre".