Així s'ha expressat l'artista en la conferència 'Un artista en l'andami', que ha oferit dins dels actes commemoratius del 50 aniversari de la MTS d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València (UPV), informa la institució acadèmica a través d'un comunicat.

Durant dues hores i mitja, el menor dels Trueba ha fet un relat entrellaçat amb pinzellades de la seua infància, records familiars i anècdotes cinematogràfiques, i ha donat la seua visió particular de la relació que existix entre l'arquitectura, el cinema i la literatura. "L'arquitectura està present en la pel·lícula, físicament, en la geografia dels teus personatges i també en l'arquitectura del relat en una novel·la".

Trueba ha comparat la planificació que s'utilitza en escriure una novel·la o fer una pel·lícula, amb els plànols i maquetes que l'arquitecte usa en la construcció d'un habitatge. I ha reclamat la necessitat de documentar-se abans d'emprendre qualsevol obra.

Detesta que li criden creador, per la temptació de ser déus i el que això pot comportar. "La paraula creació sempre m'ha horroritzat. Més que creadors nosaltres som observadors" i considera que qualsevol professional ha d'anteposar al propi ego, les persones a les qui va dirigit el seu treball.

Per eixa raó ha recomanat als futurs arquitectes que, a l'hora d'organitzar un habitatge, es fixen en l'individu. "Si perdeu de vista a la persona, esteu perdent de vista el sentit del que feu, l'escala".

L'obra, tant d'un arquitecte com d'un escriptor, perviu a la persona. "El pas del temps és el concepte que he tractat sempre en tot el que he fet. Si un fa alguna cosa que està condemnada a sobreviure-li, parlarà més de tu, que tu mateix", ha considerat.

Trueba ha comparat l'arquitecte amb l'escultor, ja que els seus edificis, en ocasions, són autèntiques obres d'art per a ser vistes. "A alguns, fins i tot els molesta que algú els use", ha comentat amb humor. I encara hi ha una altra coincidència: "Partim d'una base molt similar, anem d'una cosa inexistent a una cosa existent, fins i tot arribem a la transformació de la realitat".

"En l'inici de la meua primera novel·la, una àvia escriu una carta a la seua millor amiga: Em vaig a morir. M'agradaria que digueren de mi que la causa de la defunció ha sigut la curiositat". Intentant trobar el sentit de la vida, Trueba ha reclamat "que encara ens quede curiositat eixe dia, perquè en eixe últim moment resoldrem eixe xicotet dubte de que cony fem ací". A més, ha reclamat que eixa curiositat es fomente en les aules, des de la infància. "Menys pissarra i més eixir a descobrir la vida".

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

A punt de llançar una nova novel·la el 5 d'abril, 'Tierra de campos', David Trueba ha assegurat que per a ell cinema i literatura són activitats complementàries. "Quan estic a punt d'acabar un rodatge, estic fart i necessite la solitud de l'escriptor. I quan estic acabant una novel·la, trobe a faltar els menjars amb l'equip de la pel·lícula".

Trueba ha manifestat que el millor premi serà "que algú, d'ací a uns anys, busque les meues novel·les en una fira de llibres d'ocasió, o que, després d'un dia dur de treball, fora d'Espanya, algú, canviant de canal en la televisió, trobe per casualitat una pel·lícula meua, i gaudisca amb ella".

Al fil de tot açò, el director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPV, Iván Cabrera, ha recordat les paraules del primer responsable del centre, que ara celebra els seus 50 anys d'existència: "Román Jiménez va dir que era molt important dotar l'escola d'un caràcter humanístic, integrador de coneixements, que permetera expressar-se amb llibertat. 50 anys després, les seues paraules seguixen per a nosaltres plenament vigents".