Així consta en la sentència, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la qual l'Alt Tribunal desestima el recurs interposat pel consistori contra la resolució dictada pel tribunal valencià al juny de 2015 que fixava eixe preu just.

El Suprem declara ferm este acte valencià que va ser dictat en execució d'una sentència anterior del Suprem, de 19 de juny de 2012, que va anul·lar l'acord del Jurat d'Expropiació Forçosa de València, de 26 de juny de 2003, que va fixar un preu just de 2,1 milions d'euros, conformement a la seua classificació de no urbanitzable. L'Alt Tribunal va ordenar aleshores que es determinara un nou preu just en fase d'execució de sentència.

Els expropiats demanaven en la seua demanda un preu just de 8,1 milions d'euros. Per la seua banda, l'Ajuntament va adjuntar un informe i una valoració d'un arquitecte municipal -11 d'abril de 2013- per valor de 1.370.455,52 euros. El pèrit de designació judicial, partint de les bases de la sentència, va fixar un preu just de 7.984.590 euros.

El TSJCV va acollir, sense valorar específicament els informes pericials de les parts, la pericial judicial, el contingut de la qual va assumir en la seua integritat, per entendre-ho degudament raonat. La finca afectada està integrada per 10 parcel·les del Polígon 113 del Parcel·lari Cadastral de Rústica.

L'Ajuntament de València va recórrer al Suprem per entendre que la valoració acceptada pel TSJCV contradeia els termes de la sentència de l'Alt Tribunal que havia d'executar en dos punts concrets: la utilització del mètode residual dinàmic i la normativa -posterior- tinguda en compte per a trobar el valor en venda de VPO com a producte immobiliari més característic de l'entorn, així com l'aplicació com a aprofitament de l'edificabilitat bruta, la qual cosa va infringir les bases per a fixar el preu.

Entenia per açò que havien de retornar-se les actuacions a la Sala d'instància perquè es realitzara una nova valoració de la finca en la qual no s'aplicara el mètode residual dinàmic, es tinguera en compte la normativa vigent en 2001 per a obtindre eixe valor en venda de VPO i es calculara l'aprofitament i no l'edificabilitat bruta.

El Suprem, després d'analitzar tota la documentació, ha dictaminat que el TSJCV no ha incorregut en extralimitació i que ha satisfet les bases establides en la sentència de l'Alt Tribunal per a fixar el nou preu just de 7,9 milions d'euros.

Segons arreplega la sentència, "les normes conforme a les quals s'haja determinat un dels paràmetres del mètode residual dinàmic aplicat no suposa contradicció, ni extralimitació de cap de les bases en la mesura que no existix referència alguna als paràmetres a prendre en consideració, sent una qüestió que entra de ple en l'àmbit de les facultats de l'òrgan de l'execució, en este cas la Sala de València, quedant limitada la funció del tribunal de cassació a examinar si s'han respectat les bases o existix una extralimitació, circumstància que 'grosso modo' no s'advertix".

I un altre tant cal dir -afig el Suprem- del retret relatiu al fet que s'ha identificat edificabilitat -que és l'edificabilitat de la qual és susceptible l'unitat d'actuació presa com a referència, siga o no d'ús privat- amb aprofitament, que és l'edificabilitat patrimonializable, d'ús privat, "doncs res diuen les bases a este efecte, sent, com en el cas anterior, una qüestió que queda reservada a l'apreciació de l'òrgan executant conforme a les regles de la sana crítica", postil·la.