El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat la posada en marxa per al curs que ve d'un pla de xoc per a formar a professors en llengües que comptarà amb 5.260 places en anglès, 1.540 en valencià i 1.500 per a formació a la carta en les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI).

L'objectiu, ha assenyalat, és garantir "l'aplicació efectiva del decret de plurilingüisme" i "generar noves oportunitats de formació" perquè, al seu judici, la Comunitat Valenciana porta "molt de temps perdent coneixement en idiomes i oportunitats".

Puig s'ha expressat en aquests termes en la sessió de control en Els Corts Valencianes, en ser preguntat per la síndica del PP, Isabel Bonig, sobre com valora el decret pel qual s'estableix el model lingüístic educatiu, que la dirigent popular ha qualificat de "sectari i xantatge" perquè "suposa coartar la "llibertat d'elecció dels pares".

Sobre aquest tema, Ximo Puig ha defensat que la norma busca aconseguir que tots els xiquets de la Comunitat Valenciana dominen per igual l'anglés, el castellà i en valencià, cosa que "vostés no van aconseguir", li ha etzibat a Bonig. 

En la seua intervenció, el cap del Consell ha comentat que fa uns dies va llegir en un mitjà de comunicació l'opinió d'una mare d'Alacant que deia que encara que la seua llengua era el castellà es negava a acceptar que els seus fills arrossegaren la manca que ella tenia de no saber valencià. Per açò, ha reivindicat que el model educatiu del Consell pretén millorar la qualitat educativa i oferir igualtat d'oportunitats a tots. 

En aquest sentit, el cap del Consell ha puntualitzat que actualment el 99,5% de la població valenciana domina de forma oral el castellà, mentre que un 30% el valencià i solament un 6,6 % l'anglés. "Per a revertir aquesta situació, aquesta proposta de model, que està avalat per estudis i per la realitat, significa garantir que els xiquets entenguen, parlen i escriguen els tres idiomes", ha insistit. 

Així, ha defensat que, atés que la realitat a la Comunitat demostra que de moment no tots els xiquets saben les tres llengües, el que es pretén és "superar la falta d'oportunitats dels xiquets de saber anglés". "Aquest model acaba amb alumnes de primera i de segona. Ara millorarem la qualitat de l'educació i de llengües. La llibertat no està en qüestió, sinó el fracàs estrepitós d'un model que ens ha portat fins a ací", ha remarcat Puig.

Bonig ha criticat el decret i el "intervencionisme i sectarisme" en matèria educativa del Consell, al mateix temps que ha recriminat a Puig que el Govern del Botànic intente identificar al PP com un partit que ataca al valencià. "Vostés solament governen a una part dels valencians", ha lamentat la portaveu popular.

En aquest punt, ha assenyalat que durant el curs de 1996 els estudiants d'infantil, primària i secundària que cursaven els seus estudis en valencià era 74.276, mentre que en el curs 2012-2013 eren 235.970 estudiants en línies en valencià, per la qual cosa ha reivindicat que durant els seus anys de Govern a la Comunitat els joves que estudiaven en valencià es van incrementar en més d'un 200%. 

Per açò, ha defensat que la seua formació "no ataca al valencià", sinó que "ho promou però sense generar confrontació en les aules i els centres". Per què tenen tanta por a la llibertat d'elecció dels pares i a la igualtat d'oportunitats?", li ha preguntat Bonig, per a criticar que el Consell busca crear alumnes de primera i de segona i per a assenyalar que han eliminat consensuat el decret del PP del 2012 que estava "consensuat". "Solament ho han eliminat perquè ho havia fet el PP", li ha enlletgit Bonig. 

Puig ha defensat el seu model que ofereix oportunitats a tots els alumnes, al mateix temps que ha demanat que no se seguisca "confrontant a la llengua" perquè açò "no és raonable". "Vostè està ancorada en l'extrema radicalitat i açò no és bo. Tots els xiquets tindran oportunitats de saber anglés, cosa que vostès no van aconseguir", li ha atribuït Puig.

Al final del debat sobre aquesta qüestió, han intervingut el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i la diputada del PP Beatriz Gascó. Aquesta última ha criticat que el Consell haja utilitzat diners per a fer cartells educatius en els quals promou actes dels Països Catalans, al que Marzà, li ha retret que el PPCV "ha vingut a rescatar fantasmes", mentre que el Govern del Botànic, "persones".

"Parlen de xantatge i açò és perquè totes les famílies que volien saber anglés havien d'anar a la privada i per açò nosaltres oferim drets i oportunitat i vosaltres privilegis. El PP: xantatge i peatges; i el Botànic: drets i oportunitats per a tots", ha resolt el conseller.

Segons fonts de la Conselleria d'Educació, aquest primer paquet de mesures se centra, fonamentalment, en la formació en llengües mitjançant les escoles oficials d'idiomes (EOI) per al pròxim curs. En aquest sentit, des d'Educació s'han reservat places en les EOI en diferents modalitats de cursos formatius. El professorat podrà iniciar les inscripcions en les EOI a la fi de març mitjançant els centres de formació, innovació i recursos educatius (Cefire). D'aquesta manera, s'han reservat 5.260 places de formació en anglés i 1.540 en valencià. Les modalitats són de cursos presencials, cursos en línia mitjançant aules virtuals i cursos d'habilitats orals.

A més, es comptarà amb 1.500 places de formació a la carta en anglés i en valencià amb necessitats específiques segons els centres educatius. Durant el mes de març començaran a temptejar-se les necessitats, centre a centre, per a dissenyar formació específica per part de professorat de les EOI i de personal dels Cefire. Es tractarà de formació lingüística específica segons necessitats i cursos d'actualització de competències lingüístiques per a professorat que ja compta amb titulacions en llengües.

Per a aquesta primera fase de formació, tindrà prioritat de formació el professorat d'Infantil, ja que el decret de plurilingüisme s'implantarà en aquesta etapa educativa el pròxim curs 2017-2018. També serà preferent la formació de professorat d'aquells centres que opten a aplicar el PEPD més enllà de l'etapa d'Infantil. Així mateix, s'amplien les places per a obtenir la capacitació lingüística en llengües que es realitzen en els Cefire per al pròxim curs, fins a les 3.000, un miler més que en l'actualitat.