El director de Fira València, Enrique Soto, ha lamentat el "desastre d'imatge" al qual ha hagut de fer front el recinte durant els últims anys i ho ha relacionat tant amb la crisi "generalitzada" de les institucions firals a Espanya com a la "desconfiança" d'empreses i expositors. "Igual que altres edificacions senyeres de la ciutat, hem passat de ser el símbol d'un èxit econòmic, d'una època de bonança, a tot el contrari, ser símbol dels balafiaments i excessos", ha manifestat.

Soto, que va entrar com a director de Fira al febrer de 2012, ha assegurat este dijous en la comissió d'investigació en les Corts que l'activitat del recinte s'ha mantingut "dignament" després d'una estratègia que considera "errònia" i "tardana" per part de l'anterior direcció per a fer front a la crisi.

Quan va assumir el lloc, ha relatat, no va poder "mirar pel retrovisor" perquè es va trobar amb "greus problemes" econòmics i financers que "amenaçaven la viabilitat" de Fira. En la seua opinió, es van generar com a conseqüència de "certa desconfiança de les administracions que fa que la Fira estiga abandonada a la seua sort i patisca un problema de reputació i imatge".

"Ens va passar el que a tots, les fires depenen molt del mercat nacional. En una sort de cercle viciós venen menys expositors i açò va en contra del certamen", ha il·lustrat.

Davant este escenari, el titular de Fira ha assegurat que l'anterior direcció "va optar per una estratègia que el temps ha demostrat letal", amb "més despeses de promoció per a reviure els certàmens", malgrat la "importantíssima caiguda d'ingressos, d'una facturació rècord en 2008 de 60 milions d'euros, a unes pèrdues com no havia conegut mai en 2009".

Amb tot, ha reconegut que en eixe moment "ningú podia saber qual anava a ser la intensitat de la crisi" i ha explicat que, encara que en els primers anys "es va ser cobrint amb el romanent d'exercicis anteriors," en 2012 "ja no quedaven diners". Per tant, va haver de "recórrer a préstecs i finançament bancari avalat per la Generalitat", amb els consegüents "problemes per a pagar proveïdors i nòmines".

Des d'aleshores, Soto ha detallat que la direcció va pactar una baixada d'un 20% dels salaris, va tractar "d'evitar un ERO" -en 2014 que va afectar 72 persones, encara que "solament va extingir quatre contractes"-, i va reduir en 4,3 milions els contractes amb empreses externes, a més de fixar la contractació "el màxim possible" a la normativa pública. En matèria de dietes, es va acordar que els titulars "prescindiren de cotxes oficials i targetes Visa perquè feien una despesa residual" i es va eliminar el pagament de 150 euros per a assistir a comités.

"DRAMA" ARRAN DE QUERELLES I INVESTIGACIONS

Per al director de Fira, este "desastre d'imatge" es veu agreujat pels processos fiscals i judicials als quals ha hagut de fer front el recinte: "En quatre anys, una querella arxivada contra l'anterior gestió, un control de la Intervenció General que va acabar en un informe demolidor, dos anys d'exhaustiva investigació de la Fiscalia Anticorrupció -que la va arxivar al desembre de 2016- i esta comissió".

"Qualsevol d'estes circumstàncies, solament una, suposaria un drama considerable per a qualsevol organització. Pretendre que açò no impacte en la nostra reputació i imatge és impossible", ha asseverat.

A més, Soto ha recordat la reestructuració iniciada en la institució després que s'haja "qüestionat la històrica naturalesa privada", si bé ha recalcat que l'actual direcció no ha tingut "mai" pretensió de "encasquillarse en la defensa del caràcter públic o privat". Es tracta d'una cosa que ha advocat per resoldre mitjançant la separació de finançament i deute en àmbit públic i activitat firal en el mercantil.

AMPLIACIÓ "ANHELADA" I NECESSÀRIA

Mentre, segons ell, la crisi reputacional en Fira "es produïx perquè l'administració pública va haver de fer front -en 2009- als pagaments de les obres d'ampliació" iniciades set anys abans, una cosa que creu que "té la seua lògica en un moment de recursos públics escassísims" i que "genera inquietud en les administracions i fins i tot desconfiança cap a la nostra raó de ser".

Preguntat per este projecte -que va aconseguir un pressupost de 1.027 milions d'euros amb un sobrecost del 86%, segons Intervenció-, el titular del recinte, que desconeix "què haguera fet" com a polític i reconeix la dificultat d'opinar "a bou passat", ha assegurat que eren unes obres "molt anhelades" perquè Fira no quedara en "inferioritat respecte als seus competidors" com Ifema a Madrid o la Fira de Barcelona. "Una altra cosa és que necessitara eixa ampliació o que fóra excessiva", ha puntualitzat.

Sobre el sobrecost de les obres, ha subratllat que "per descomptat" no és raonable i que desconeix tant l'informe d'Intervenció com la valoració de la Fiscalia, per la qual cosa també ha quedat en espera per a valorar la contractació de les obres a empreses que "han declarat que van finançar irregularment el PP", com ha recordat en la seua intervenció el socialista José Muñoz.

"FONS COMÚ" PER A VIATGES

D'altra banda, qüestionat sobre les despeses que arreplega l'informe d'Intervenció -22,4 milions d'euros en viatges i 1,8 en dietes, segons el PSOE-, Soto ha explicat que "en 12 anys, estan inclosos totes les despeses de promoció i les accions de màrqueting de Fira València" i que es tracta d'un fons comú per a portar a visitants, no a personal".

Sobre la possibilitat que la direcció comptara amb targetes opaques, ha assegurat que les que empren els directors "no són 'black'" en facilitar els gastos amb "absolut detall". "Són despeses d'una altra època, si hi ha problemes ho hauran de determinar uns altres perquè seria una temeritat per la meua banda", ha subratllat. També ha assegurat que "mai" ha rebut pressions polítiques i ha reconegut l'existència de "certa conflictivitat" en contractes judicializados.

Preguntat per la quantitat que deu el PP a Fira València per la celebració del seu congrés nacional en el recinte en 2008 -on Mariano Rajoy es va alçar com a candidat-, Soto l'ha xifrat en 587.000 euros i ha negat que la cessió del sòl fora de caràcter gratuït "com en algun lloc s'ha defès".

A més, ha reconegut que no va haver-hi un contracte per a facilitar la cessió de l'espai, però sí un esborrany, encara que ha subratllat que "normalment" sol formalitzar-se i que no pot "respondre sobre vincles amb gestors anteriors del PP", igual que ignora si en este congrés va haver-hi invitacions a menjars per 4.500 euros.

RECLAMA CONSENS POLÍTIC

Per al futur de Fira, el seu director ha insistit en la importància del consens, per la qual cosa ha demanat als grups en les Corts "arribar a un gran acord" sobre el decret que passarà per la cambra.

L'objectiu de la direcció passa per superar el 20% d'ocupació,

accedir a nous mercats" i aprofitar el seu "enorme potencial de creixement", amb un 80% de facturació d'esdeveniments propis com Cevisama", unes 60 fires a l'any i "beneficis per primera vegada en molt temps" al tancament de 2016.

"Al final, la Fira és de tots, al contrari que en els últims anys, quan pareix que no ha sigut de ningú", ha lamentat, per a instar de nou a "passar pàgina".