El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha publicat un informe baix el títol 'El paper dels servicis socials generals en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social en els municipis valencians durant la crisi', en el qual urgeix a abordar estos dos aspectes en les polítiques socials desenvolupades en l'autonomia, segons ha informat la institució en un comunicat.

El document, elaborat en un context espaitemporal circumscrit a la Comunitat en el període 2014-2015, descriu les dificultats a les quals s'han enfrontat els servicis socials municipals i les ONG per a fer front a les situacions de pobresa i exclusió social en els anys més durs de la crisi socioeconòmica. Es tracta, per tant, "d'un punt de partida per a valorar i adequar les actuals i futures polítiques socials en el seu doble comés de prevenció i atenció".

Entre les conclusions que es desprèn de l'informe destaca la "insuficiència de recursos" disponibles per a atendre el "devessall de situacions d'emergència social" plantejades durant estos anys, la "excessiva burocràcia i demora" a l'hora d'accedir a les prestacions, així com l'aparició d'un nou perfil de persones usuàries que fins llavors no havien acudit als servicis socials, plantejant situacions noves de pobresa vinculades amb la falta d'ocupació i l'esgotament dels escassos subsidis i prestacions com a conseqüència de l'impacte perllongat de la falta de treball.

De la informació obtinguda dels qüestionaris emplenats pels professionals dels servicis socials municipals de les tres províncies valencianes, el defensor conclou que els servicis socials municipals disposaven de programes d'intervenció dissenyats per a atendre una situació de pobresa prèvia a la demolidora crisi econòmica que va arrancar 2008.

"Es tractava de programes dirigits col·lectius en situació de pobresa molt diferents als nous perfils sorgits durant la crisi, famílies de classe mitjana empobrida pel context econòmic i financer, persones plenament normalitzades que gaudien d'una qualitat de vida acceptable i que finançaven amb els seus impostos els mateixos servicis socials als quals ara acudixen", segons assenyala el Síndic. També sorgeixen famílies treballadores però amb baixos ingressos que troben "serioses limitacions per a cobrir despeses de primera necessitat".

L'informe del Síndic destaca que els col·lectius més vulnerables durant esta crisi han sigut els menors, els immigrants, les persones amb discapacitat i en situació de dependència. Així, es descriuen els problemes de menors per a mantindre les activitats educatives més elementals i per a tindre cobertes les seues necessitats més bàsiques, augment de casos d'abandó parental, problemes d'inadaptació, dificultats per a poder seguir amb el tractament de malalties cròniques o greus per falta de recursos per a adquirir medicaments o fins i tot per a accedir a l'atenció sanitària especialitzada.

"El desbordament dels servicis socials ha obligat en molts casos a estes famílies a iniciar un dolorós i desesperat pelegrinatge per organitzacions socials de tot tipus per a donar cobertura a les necessitats més bàsiques i elementals, com el menjar, bolquers o medicines per a menors i persones majors", indica el Síndic.

En este sentit, l'informe destaca "la important labor de les ONG a l'hora de proporcionar atenció, ajuda i suport a les famílies en situacions de risc d'exclusió social". Estes organitzacions no governamentals, associacions, fundacions com el Banc d'Aliments, Creu Roja, Caritas, Save the Children, Unicef o la Fundació Cepaim "han jugat un paper fonamental a l'hora d'esmorteir i alleujar situacions de necessitat i patiment en un panorama tan devastador com el generat durant els anys més complicats de la crisi".

No obstant açò, el Síndic considera "preocupant" la "derivació cap a estes organitzacions socials per a atendre les necessitats més elementals de les persones més febles i desvalgudes". D'esta forma, recorda que la ciutadania "té dret a les prestacions socials reconegudes per llei, un dret subjectiu que no es poden eludir ni substituir per un concepte de beneficiencia i fins i tot neocaritat".

L'informe del defensor del poble valencià conclou amb una bateria de 31 propostes i recomanacions dirigides a l'Administració amb l'objectiu de "contribuir al desenvolupament d'un model de servicis socials en el qual els drets socials es consoliden com a drets subjectius" i en el qual "quede clarament definida la responsabilitat pública així com els mecanismes de participació de tots els actors del sistema".