El Museu de Belles Arts de València recupera el mausoleu de Vicente Blasco Ibáñez, obra de l'escultor Mariano Benlliure, després d'haver estat exposat en el Centre del Carme durant 17 anys.

La peça ha sigut desmuntada amb la supervisió dels tècnics del Consorci de Museus, del Museu de Belles Arts i de l'Ajuntament de València, en presència de la besneta de l'escultor, Lucrecia Enseñat Benlliure, explica la Generalitat Valenciana a través d'un comunicat.

L'obra, realitzada per l'escultor valencià en 1935, va ser concebuda per al panteó que va dissenyar l'arquitecte Javier Goerlich Lleó, per encàrrec de l'Ajuntament de València i que mai va arribar a concloure's. El sarcòfag, pensat com a peça central del frustrat panteó, és l'únic vestigi que queda de tan singular record de la seua obra literària i política.

L'Ajuntament de València va cedir la peça en dipòsit al Museu de Belles Arts en 1946. L'any 2000 va viatjar al Centre del Carme amb motiu de l'exposició 'Mariano Benlliure/Joaquín Sorolla. Centenari d'un homenatge' on ha romàs, des d'aleshores, primer per a formar part del projecte del Museu del Segle XIX i, posteriorment, com a part de la visita històrica i artística de l'antic convent que va ser seu del Museu de Belles arts i de la Real Acadèmia de Sant Carles. El Consorci de Museus s'ha ocupat de la seua custòdia i divulgació i ho va emmarcar dins de la ruta de Mariano Benlliure.

Acabada la V fase de rehabilitació i remodelació del Museu de Belles Arts i amb motiu de l'Any Blasco Ibáñez, la pinacoteca valenciana, el Consorci de Museus i l'Ajuntament de València han acordat el seu retorn al Museu per a formar part del seu nou discurs museogràfic.

Des del consistori, la regidora de l'Àrea de Cultura, Glòria Tello, ha manifestat que l'administració municipal "sempre s'ha interessat per les garanties perquè les condicions del trasllat foren òptimes i que es vetlara en tot moment per la seguretat de la peça".

El Museu de Belles Arts de València posseïx una àmplia col·lecció de Mariano Benlliure, amic íntim de Blasco Ibáñez, des de la seua joventut. Va ser així com en 1933, arribades les restes del literat valencià des de Menton (França), l'ajuntament va encarregar un digne sarcòfag a Benlliure per al panteó que havien començat a construir en el cementeri de València.

Realitzat als 71 anys d'edat, en només dos mesos, l'escultor li rendeix l'entranyable homenatge de la seua terra valenciana per mitjà de la senzillesa, el silenci, l'evocació i el record al seu món literari i a la seua fecunda creativitat.

Creat per a ser vist des de la tribuna a la qual s'ascendia per escales baix la llum d'una claraboia, el conjunt es compon del sarcòfag ocupat per la figura jacent de Blasco envoltat de fulles de llorer i embolicat en un sudari.

En els laterals, a manera de frisos del Partenó, se situen dívuit figures en baix relleus llegint mentre caminen i que representen els protagonistes de les seues novel·les els títols de les quals figuren sobre el listel de la base. El sarcòfag descansa sobre un basament de marbre, amb bustos de llauradors en els seus angles, que subjecten les garlandes amb flors i fruits de l'horta.