Set voluntaris treballadors de l'Hospital La Fe de València han prestat els seus gossos, ensinistrats prèviament per un expert, a nou xiquets oncològics del centre per a alleujar l'ansietat i la monotonia que els produeïx la seua hospitalització.

L'èxit de la fase pilot ha estat tal que el programa, 'Can de la mà', s'estendrà als xiquets ingressats en psiquitria i lesionats medul·lars i davant de la previsió que la demanda daquestes "adopcions virtuals" es "dispare" ja estan entrenant a altres nou gossos.

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, i el coordinador del programa i pneumòleg pediatre de La Fe, Juan López Andreu, han presentat aquest dilluns el programa, que durant un any han permès a nou xiquets d'entre 4 i 13 anys d'Oncologia tindre una vintena de trobades amb aquests gossos.

La idea, ha relatat López, va sorgir quan una adolescent, María Victoria, va haver de tornar a ser hospitalitzada després de diversos anys sense ser ingressada el que li va provocar un "cop emocional". Li van oferir passar una estona amb el gos d'un dels metges i l'experiència ha estat "tan satisfactòria" que van plantejar estendre el programa a la resta de menors ingressats.

Per això, van demanar voluntaris i set metges i infermers de l'hospital es van oferir a compartir els seus gossos amb els menors ingressats. Per això, van haver de passar sis mesos d'entrenament, primer en un centre a Nules (Castelló) seguit d'un període d'adaptació a l'hospital, sota la direcció de l'ensinistrador Víctor Caballero.

Els gossos -dos golden-retriever, un llaurador, un border collie, bouvier de berna, i dos huskys - van aprendre a obeir, a seure, a aixecar-se, a donar la pota, o a tirar-se quan s'ho ordenaven. Quan van estar preparats els voluntaris de l'hospital van crear un lloc web i una aplicació informàtica amb aquestes set mascotes i les seues característiques i van passar per un estricte control veterinari.

Els beneficis d'aquest programa han estat immediats tant per als menors com per a les seues famílies, explica la facultativa Bárbera Torres. Els xiquets trenquen amb la monotonia del seu ingrés i durant una estona al dia, quan el seu metge ho permet per l'evolució del seu tractament, poden abandonar l'aïllament de la seua habitació i acudir a un passadís amb grans finestrals per a trobar-se amb el gos que han escollit i començar a donar-los ordres.

Els gossos, els obeïxen, passegen i juguen i els menuts "se senten especials, més segurs i amb menys por". Aquest canvi d'humor és palpable no només quan estan amb les seues mascotes sinó els dies previs, il·lusionats per la cita, fins i tot posteriorment, destaca.

Miguel Serra, pare de Sara, una nena ingressa, ho testifica. "Vore Sara amb Sheila -un Husky siberià- a l'hospital era màgic. És com trobar una illa enmig d'un oceà quan t'estan ofegant", relata. Durant la "fantàstica" estona que passaven juntament Sara esgotava la paciència del gos amb les seues ordres. Aquesta relació "entranyable" persisteix i el que més li agrada a la xiqueta és despertar-se amb els lladrucs que li envia la propietària de la mascota.

Elisa Tomás, mare de Júlia, una altra pacient, corrobora els avantatges del programa. "Gràcies a ells pots veure'ls riure i l'hospital es fa més agradable, els xiquets estan contents, veus la llum en els seus ulls i això val tots els diners". Als pares també els ajuda sentir-se que no estan sols i que hi ha "gent altruista" al seu costat. Per aquesta raó, demanen que el programa s'estenga perquè tots els xiquets hospitalitzats puguen participar de l'experiència.

Sobre aquesta qüestió, María Victoria Herrera, infermera del servici d'urgències pediàtriques i guia de 'Nana', una golden retriever, explica que "quan el xiquet et veu arribar la primera cara és de sorpresa en veure un gos en un hospital" però immediatament "va relaxant-se i li va eixint el somriure". "No té preu veure l'actitud d'estos xiquets i la resposta que tenen amb els gossos".

La consellera de Sanitat, Carmen Montón, ha assenyalat que aquesta iniciativa segueix amb la seua aposta per "humanitzar l'assistència sanitària" i situa "la il·lusió com un tractament" que aconseguix reduir l'ansietat dels menuts.