L'exconseller de Solidaritat Rafael Blasco i els integrants de la trama corrupta que va desviar fons destinats a ajudes al Tercer Món compleixen actualment condemna a la presó per la primera peça de l'anomenat cas Cooperació, també conegut com a cas Blasco. Aquella sentència, no obstant açò, es refereix a la primera de les tres peces en les quals es va dividir la recerca. Les altres dues segueixen en instrucció i els investigadors ja han calculat l'import dels diners desviats: més de 3 milions d'euros.

Segons han confirmat a 20minutos fonts pròximes al cas, aquesta xifra correspon a la responsabilitat civil de la peça segona, la que investiga possibles irregularitats comeses en 21 expedients de subvencions dels anys 2009, 2010 i 2011. En la tercera quasi no existeix, atès que les irregularitats es refereixen a la convocatòria per a construir un hospital a Haití que finalment no va arribar a fer-se. Aquest import, no obstant açò, està pendent d'acabar de concretar-se amb un informe encarregat pel jutjat d'Instrucció número 21 a la Intervenció de la Generalitat. 

Seguir el rastre dels diners no ha sigut fàcil, atès que aproximadament un terç del total (al voltant d'un milió d'euros) es trobava en comptes bancaris oberts en entitats financeres d'Estats Units, per la qual cosa la Inspecció d'Hisenda va haver de demanar aquesta informació a través de comissions rogatòries. Segons la recerca, amb aqueixos diners, suposadament malversat i que haurien d’haver arribat als més pobres de països en desenvolupament, es van acabar comprant apartaments a Miami.

En la peça segona hi ha actualment 24 investigats (el que es coneixia com imputats abans de l'última reforma legal). Des que el cas va tornar del TSJCV, hi ha hagut tres nous imputats (el tresorer d'una ONG i dos avaluadors de projectes) i s'ha arxivat respecte a dues persones (un treballador de confiança de Tauroni i un familiar d'aquest últim que va facturar a una ONG). En la peça tercera, per la seua banda, hi ha 12 investigats.

Entre els imputats figuren la cúpula de l'extinta Conselleria de Solidaritat, com el propi Rafael Blasco, el exjefe d'àrea Marc Llinares, la exsecretaria general Tina Sanjuán, l'empresari César Augusto Tauroni i responsables de les ONG. Respecte a aquests últims, la casuística és variada. A alguns se'ls ha alçat la imputació per la seua falta d'implicació i coneixement en les pràctiques de la trama, mentre a uns altres se'ls manté en considerar que eren col·laboradors actius en la presumpta xarxa fraudulenta.

Quant als temps, la instrucció de la peça tercera està pràcticament finalitzada, solament mancant l'informe de la Intervenció, que serà comuna a la segona. En aquesta última queda pendent la declaració d'una investigada, l'estudi i anàlisi de tres dels 21 expedients sobre projectes subvencionats a una de les set ONG investigades, la qual cosa provocarà noves declaracions de testimonis i tal vegada nous imputats.

D'aquesta manera, es calcula que entre desembre i gener pot finalitzar la pràctica de diligències, la qual cosa permetria a la magistrada Nieves Molina, que dirigeix el jutjat, començar a redactar l'ordre de processament, el que portaria uns dos mesos. Així, al març el cas podria estar a punt per a anar a judici. 

El que encara no és clar és si ambdues peces es jutjaran conjuntament o per separat. Fonts jurídiques consultades sostenen que no té molt de sentit fer-ho per separat per la coincidència dels investigats i testimonis, i pel malbaratament de mitjans i de temps que suposaria aquesta duplicitat, per la qual cosa no és descartable que les peces acaben unint-se. 

La majoria de les defenses vol arribar a un acord de conformitat que evite el judici, però la discrepància està en les responsabilitats civils. A més, en cas de produir-se, l'acord ha de ser unànime (de totes les parts) i ha de plasmar-se després de l'ordre de processament, en l'escrit d'acusació, o abans de la vista oral. La instrucció, en tot cas, no es podria acurtar i solament ho faria en el cas que totes les acusacions demanaren que no es practicaren més proves, situació improbable.

El procediment, que es va iniciar com a únic al maig de 2011, va saltar al Tribunal Superior de Justícia quan Blasco va ser imputat, per la seua condició de diputat autonòmic i, per tant, aforat. El TSJCV ho va dividir en tres peces separades i, després judicialitzar-se la primera, les dues restants van tornar al setembre de 2014 al jutjat com a conseqüència de la dimissió del exconseller com a parlamentari.

El treball ha sigut, des de llavors, ingent per a Instrucció 21. Solament la peça segona està formada per 88 toms, amb més de 25.800 folis, i la tercera per 67 toms amb més de 22.100 folis. L'anàlisi de la documentació intervinguda en els registres va donar origen a 24 peces separades i es van bloquejar més de 35.000 correus electrònics.

Abans de remetre la causa al TSJCV, el jutjat va practicar nombroses diligències, com 46 declaracions entre imputats i testimonis, el decomís de béns i extractes de comptes a Estats Units i esbrinaments en empreses d'aquell país. Després de la tornada del cas, l'activitat ha sigut igual de frenètica: en la peça tercera han declarat 42 testimonis, mentre en la segona han acudit al jutjat 39 testimonis i cinc investigats. 

A més, s'han dictat 45 resolucions judicials de rellevància, s'han incorporat 342 informes i avaluacions de projectes i informació aportada per la Conselleria de Transparència, tant expedients de contractació dels serveis d'avaluació i de la prestació de serveis com a documentació comptable. També s'han unit a la causa extractes bancaris, factures i documentació mercantil. 

Un dels assumptes més difícils per al jutjat ha sigut el bolcat de tots els dispositius electrònics intervinguts en els registres, en concret 75, que han ocupat tres discs durs externs amb una capacitat total de 5 terabytes. L'anàlisi d'aquestes dades ha comportat moltes hores, però ha aportat dades fonamentals als investigadors.