La cultura del vi, molt arrelada a Catalunya, es trasllada als municipis que hi veuen una oportunitat per promocionar-se, fomentar la creació d’ocupació, promoure la formació amb escoles especialitzades i, en alguns casos, recuperar una tradició que s’ha perdut amb els anys.

D’entre tots els casos que es troben arreu de Catalunya n’hi ha alguns que van arrencar el projecte fa més temps, com Barcelona, que ho va fer el 2002 amb la plantada de ceps al terreny de Can Calopa, o Sabadell, que ho va fer el 2008 a la finca de Can Gambús. Recentment, hi ha casos com el de Santa Coloma de Gramenet, que a principis de febrer anunciava la recuperació del patrimoni vitícola amb el projecte La vinya d’en Sabater. Un projecte que s’ha portat ràpidament a la pràctica i demà dimarts ja farà l’acte de la plantació del primer cep.

La majoria dels municipis catalans amb vinyes i vins propis no hi busquen obtenir beneficis. La ciutat de Barcelona destina el vi de Can Calopa a les recepcions oficials del Consistori i d’altres actes administratius. El projecte de Santa Coloma de Gramenet té finalitats de caire experimental i educatiu, ja que l’Escola de Restauració Santa Coloma participa del procés. Ajuntaments com els d’Olèrdola arrenden de forma gratuïta 9.000 m2 a viticultors de la comarca per elaborar un vi experimental i donar l’oportunitat als pagesos de fer proves en àmbits com la poda o la maquinària. A més, el Grup d’Explotacions Vinícoles del Penedès –els viticultors que gestionen el terreny– difonen la seva feina entre les escoles d’Olèrdola en diferents períodes de l’any per donar a conèixer tot el procés.

Els ajuntaments també aprofiten aquests projectes per dotar-los d’una vessant social. La Cooperativa L’Olivera, de treball associat i d’iniciativa social, és l’encarregada de gestionar terrenys com els de Can Calopa o la finca de Can Gambús, aportant experiència i la incorporació de persones en exclusió social a les feines de la vinya.

El projecte de La vinya d’en Sabater dóna feina a 13 persones i compta amb el suport d’uns 20 alumnes d’un programa adreçat a joves en situació d’atur. La tradició del vi es manté, doncs, amb projectes innovadors com aquests.

Per altra banda, a principis de febrer l’Ajuntament del Prat feia pública la compra de la Granja Torres, principal instal·lació de producció de pollastres de la raça Prat o pota blava. La compra es va aprovar per 650.000 euros que es pagaran durant els propers 5 anys. D’aquesta manera, el Consistori vol assegurar la pervivència d’aquesta raça de pollastres. A més, l’acord estipula una producció mínima per part dels gestors de la granja.