Les farmàcies estaran tancades aquest dijous pel matí per reclamar el pagament dels 416 milions d'euros que els deu Salut pels medicaments dispensats durant quatre mesos. La Generalitat comprèn la protesta però culpa l'Estat de l'endarreriment de l'ICO Proveïdors. Júlia Pineda és una de les farmacèutiques escanyades pels deutes i els impagaments. La seva mare va obrir la farmàcia Gálvez Serrano al carrer Albert Llanes, al barri de Can Baró, fa 40 anys i, amb 70, encara no s'ha jubilat. Les dues es neguen a malvendre el negoci.

Quan va començar a treballar a la farmàcia?

Em vaig llicenciar al 97 i la farmàcia és de la meva mare. Jo treballava en un hospital i l'ajudava de tant en tant. Ara m'hi passo tot el dia però no sé si m'hi quedaré. No és el mateix una botiga de pantalons al passeig de Gràcia que una farmàcia.

Com viuen la crisi?

Intentem resistir com podem però és difícil. La gent ha deixat de comprar productes de parafarmàcia i el 80% de la facturació depèn de la Seguretat Social i no ens paguen. Els diners que han estalviat els meus pares durant anys desapareixen i no volem malvendre la farmàcia després de 40 anys.

I això què provoca?

Doncs si abans comprava 40 o 50 medicaments cada dia per reposar els que havia venut, ara només compro 7 o 8. I compro els fàrmacs urgents, per encàrrec, i els pago al cap d'un mes, quan abans pagava en deu dies.

I a vostès no els els paguen.

No, i a més , els preus dels medicaments fa deu anys que baixen. L'omeoprazol costava 20 euros quan va sortir i ara, 2,4 i el marge de benefici brut és del 27%. I he de pagar els interessos dels crèdits. A més, el 2008 vam hipotecar el local per fer obres però no hem gaudit les millores perquè després ja va començar la crisi.

Però a vostès el CatSalut nos els compensarà per la demora.

No. Ens van fer renunciar als interessos de demora dels quatre mesos que ens deuen per poder cobrar i encara no han pagat.