La proliferació d'apartaments turístics il·legals a Ciutat Vella no ha deixat de créixer i, segons va apuntar ahir la regidora del Districte, Mercè Homs, actualment n'hi ha entre un miler i 8.000 en aquesta zona, «depenent de les fonts». Ara, amb la modificació del Pla d'Usos, es dóna un nou termini de sis anys per adequar-los a la normativa, precisament, quan ja s'estava esgotant el marge donat anteriorment.

Ciutat Vella concentra la major part d'apartaments turístics. Actualment, n'hi ha 613 amb la llicència en regla, però només una part estan agrupats en edificis dedicats íntegrament a aquest ús i uns 200 comparteixen escala amb veïns. Ara, es torna a concedir un termini de sis anys als propietaris per tal que reagrupin les places i apartaments turístics en un sol immoble.

«Estava gairebé exhaurit el període» per adaptar-se a la normativa, criticava ahir el president d'UxB (ERC+Reagrupament+DCat), Jordi Portabella, qui va lamentar que «no s'arregla mai» aquest problema, agreujant el «malestar que provoca la proximitat amb els veïns» d'aquests pisos.

El Govern municipal va aprovar ahir de forma inicial la proposta de modificació del Pla d'Usos impulsat per l'anterior govern d'esquerres i que és vigent des del 2010. Segons va defensar la regidora, es vol matenir l'equilibri entre el turisme i els veïns, en un dels principals pols d'atracció de la ciutat.

La reformulació de la normativa obre la porta a l'obertura de més bars i restaurants, ja que estableix 10 zones específiques on «es facilita la implantació de noves activitats, de caràcter diürn i familiar». Entre d'altres, hi ha el passeig Picasso, el carrer Reina Cristina i entorns i la pl. George Orwell. El Passeig Marítim de la Barceloneta, entre Trelawny i Marina, es dedicarà, en canvi, a activitats musicals i vinculades a l'oci nocturn.

Amb l'objectiu de «renovar l'activitat econòmica» en zones «apagades», s'han canviat els criteris de densitat a l'hora de poder-hi ubicar bars, discoteques, cafès o restaurants, però també locutoris i establiments de menjars preparats, que passen a estar a una distància de 50 metres quan fins ara era de 100 metres.

Un dels aspectes d'aquesta modificació que ha provocat més enrenou és que es permetrà obrir nous hotels al districte. D'una banda, es podran instal·lar a la franja perimetral del districte i de l'altra, a l'interior, però amb algunes limitacions, com ara que s'ubiquin en edificis catalogats que estiguin buits. Ara bé, no es podran excedir les 200 places hoteleres. També s'haurà de tramitar una modificació del Pla General Metropolità i s'haurà de cursar un pla especial urbanístic.

Aquests condicionants no van convèncer l'oposició, tret del PPC, amb qui el Govern de Xavier Trias ha pactat aquesta modificació del Pla d'Usos. Per a Jordi Martí (PSC), aquesta mesura «es carrega l'equilibri del districte», tal com, al seu parer, ja ho ha fet el projecte de la «marina de luxe» del Port.

Portabella va carregar contra la «visió esquifida» del Pla, tot insistint en què no es pot concentrar al centre tots els hotels de la ciutat ni incrementar-hi el nombre de bars. Joaquim Mestre (ICV-EUiA) va denunciar que la modificació s'ha fet per «respondre a les pressions del lobby hoteler».

Els nous hotels que es vulguin obrir dins el districte de Ciutat Vella ho hauran de fer dins d'un edifici catalogat de tipus B, que implica una alta protecció. Però l'oposició no veu clara aquesta condició i esmenten casos anteriors en els que no s'ha respectat l'interior monumental dels immobles. La regidora Mercè Homs va xifrar ahir en 380 els edificis catalogats en aquest districte susceptibles d'ubicar-hi un hotel.