Port Aventura era, alhora: a) un parc d’atraccions (en la línia iniciada amb el parc del Tibidabo, el 1908, a la serra de Collserola), b) un museu a l’aire lliure de reproduccions/adaptacions d’arquitectura popular (en la línia del Poble Espanyol de 1929, a la muntanya de Montjuïc, també al costat del continuum urbà de Barcelona), c) una ciutat de vacances, amb hotels, piscines, restaurants, comerços, espectacles ( i, ben a prop, platges).El nom era prou clar: ‘Port’, que és, porta de sortida als mars del món, i refugi, lloc segur. I ‘Aventura’, que implica moviment, descoberta, risc, perill. El plat fort de Port Aventura serien les emocions dels usuaris dels miniferrocarrils aeris que desafiaven, amb cinturons de seguretat especials, totes les lleis de la gravetat. Tant el govern de la Generalitat, com els ajuntaments de la Costa Daurada, com algunes multinacionals de la indústria de l’oci, com algunes caixes d’estalvi, van participar en la construcció, i en el funcionament, d’aquest espai urbà.