Ja els vam poder veure junts al mateix teatre amb El Llibertí, també de Schmitt.

Laura Conejero: Sí, però aquesta funció no és una segona part ni hem volgut repetir-la de manera voluntària.

És una tria de Madaula.

Ramon Madaula: Sempre intento trobar-li un sentit al teatre, no només és per exhibir-nos. Intento parlar de coses que m’interessin a mi i a més gent. Perquè si d’una cosa pateix el teatre és d’escollir temes que interessen poc a la gent.

I ha escollit l’amor de parella.

R.M: Per saber si és una cosa que existeix o inventada. Si s’acaba o no quan ho fa l’enamorament. Si és més una necessitat que sentiments, etc.

Ho presenten com un thriller.

L.C.: Aquesta és, per a mi, la gràcia. És un gènere que t’atrapa, que et planteja preguntes que et va contestant a poc a poc i que, de tant en tant, t’enganya. L’autor el va triar perquè és difícil definir l’amor, si aquest és una comèdia o una tragèdia.

Sou una parella d’actors amb química?

R.M: Si és així, és una cosa que nosaltres no controlem.

L.C: De vegades ens ho diuen. La química hauria d’estar sempre entre els actors, seria fantàstic per al resultat!

Què en penseu, de l’amor?

L.C.: Que és una cosa diferent a la passió i que a tot se li diu amor! Sobretot, ha d’existir.

El teatre està sobrevalorat?

R.M.: Està mitificat. Prefereixo fer una mala sèrie de televisió que una mala obra. El teatre sempre s’envolta d’un embolcall de cultura, així que si és dolent sento que s’està enganyant més la gent que amb la tele. El teatre sempre ha estat molt mimat amb ajuts i no hem correspost amb el que ens han mimat. Massa sovint fem teatre per a nosaltres mateixos i no per al públic.

Han retallat ajuts al Liceu.

R.M.: Ho sento, però em sembla bé. No pot ser que ens costi una milionada per quatre privilegiats.

*La Rambla, 115. Avui (21.15 h); dissabte (18.30 i 21.15h); diumenge (18.30h). 25 euros.