La barcelonina Rocío Carmona, editora i també vocalista de la banda Nikosia, s’estrena en l’escriptura amb la història d’una adolescent internada que, per aprendre sobre els sentiments, haurà de llegir set novel·les d’Haruki Murakami, Jane Austen, Stefan Sweig, Tolstoi, Gabriel García Márquez, Charlotte Brönte i Goethe.

D’on neix aquesta història?

D’una imatge de fa 10 anys que vaig veure dins un vagó de metro. Una noia joveneta molt maca que plorava. Sempre m’he penedit de no dir-li res.

Què li va fer pensar allò?

Que plorava per amor. I que els primers amors marquen molt i ens arriben en moments en què som analfabets sentimentalment.

El seu llibre és un homenatge a novel•les d’amor que l’han marcat a vostè com a lectora.

Són llibres que poden ser una bona iniciació per a qui no conegui la novel•la romàntica.

Què té la Irene, la noia protagonista, de la jove del metro?

Està inspirada en ella i és una reconciliació amb aquell record i que la noia trobi algú que l’ajudi en el trànsit del desamor (el seu professor).

Quines lliçons extreu la Irene i traurà el lector de cada llibre que s’hi esmenta?

Per exemple, Orgull i prejudiciO diu que per estimar de veritat, s’han de derrocar murs. I Les penes del jove Werther, que l’amor romàntic és un concepte artificial en què projectem les nostres mancances en l’altre i omplim buits.

També surt al llibre un autor de l’actualitat, Haruki Murakami.

Les seves novel·les inicials són d’amor i els personatges queden marcats pels seus primers amors per sempre.