Aquesta és una situació que han viscut la majoria d’estudiants. Els nervis i la suor incontrolada són sensacions inherents a la posseció d’una xuleta.

Petits retalls de paper plens d’una apretadíssima i diminuta lletra, escrita a mà o a ordinador, fórmules escrites amb cura al dors d’una calculadora o un regle, discretes anotacions sobre la taula que ajuden a recordar i apunts posicionats de forma estratègica per poder-hi accedir fàcilment en el moment que es descuidi el professor són els mètodes clàssics de còpia més utilitzats entre els estudiants.

Són les xuletes més econòmiques i més fàcils de preparar, i la proporció esforç-perill sols ser més satisfactòria.

«Les xulestes electròniques tenen sentit si has de fer unes oposicions, però no compensen per exà- mens universitaris, sobretot  les conseqüències que pot tenir si t’enxampen», assegura l’Oriol, estudiant de Periodisme. No existeixen protocols sobre les sancions que s’han d’aplicar en cas de descobrir un estudiant copiant. La magnitud de les conseqüències depèn del criteri del professor. En general, acostumen a decantar-se pel suspens immediat de l’alumne.

Això sí: al final, cadascú ha de valorar si la còpia, clàssica o moderna, compensa.